Confidències d'estiu

Juny s'estova finalment amb les calorades de l'estiu i es fon del tot abans que arribi el primer dia de juliol, dibuixant goludes línies de llum en els llistons de la finestra. L'estiu és el temps de l'ensopiment i de la mandra. Al migdia un sol salvatge cau damunt dels carrers desolats i ens abraça perillosament com un os ganut i les tardes es desfan lentament sota un horitzó enfangat de llum, que es nega en rodó a deixar pas a la nit. L'estiu és el temps daurat de la gent que emprenya. En els llocs públics parlen alt, criden; els manters despleguen les seves dubtoses mercaderies al mig de la vorera; les bicicletes van a la seva barrant el pas als vianants, i els traficants de consciències ens esperen en qualsevol cantonada per robar-nos un minut -un minut només!- perquè deixem anar uns quartos i poder salvar el món de la seva pròpia tirania.

Així i tot hi ha gent que els agrada la bullentor dels dies d'estiu, el seu ideal és passejar eternament amb espardenyes de platja pels grans centres comercials, gaudint de l'aire condicionat i lluint el somriure bronzejat dels il·lusos. Són els mateixos que beuen a gallet directament de l'ampolla de cervesa imitant el posat dels anuncis i es fan gravar tatuatges a la pell. Ells no saben que tot és passatger i que la pell és un pergamí que s'arruga.

L'estiu és un temps líquid, però espès i enganxifós. És el moment de cercar preguntes i de plantejar dubtes, mentre les respostes i les certeses es dissolen sota els nostres peus. Anem a dormir amb l'estranya sensació de viure en un món excessiu i gras, que ens obliga a lluitar constantment per causes evidents. Tanquem els ulls, però continuem veient les imatges untuoses del dia, que es van barrejant, lentament, amb les encara més viscoses aparences dels malsons.