Després de més de 120 minuts lluitant com gladiadors, als jugadors del Girona encara els van quedar forces per travessar el camp i córrer, posseïts, fins al sector de l’afició blanc-i-vermella. Hi havia motius de sobra per fer-ho després que l’equip fos capaç de capgirar l’eliminatòria i guanyar-se el dret a tornar a jugar la final del play-off d’ascens per pujar a Primera. El Tenerife espera els de Michel en el que serà l’últim escull d’un equip que va treure fins a l’última gota d’orgull, nervi i passió per eliminar l’Eibar i aconseguir una classificació històrica.
Míchel no volia parlar de miracle al final del partit. Segurament no va ser-ho, però el capítol que van escriure ahir els gols de Borja García i Stuani, i les aturades de Juan Carlos, ja forma part d’un dels més destacats de la història del club. La celebració amb els seguidors desplaçats a Ipurua i, sobretot, les llàgrimes d’algun jugador confirmaven que ahir el Girona la va fer molt grossa. És només un pas més en el camí cap a Primera sí, però era d’una dificultat extrema i l’equip ho va aconseguir. La victòria i la, tan desitjada, comunió amb l’afició reforça les aspiracions d’un Girona que lluitarà fins a la darrera gota de suor per assolir l’objectiu. Dissabte a les nou del vespre a Montilivi, hi haurà el primer round d’una final que es decidirà a Tenerife la setmana que ve.
