Després d’un petit sotrac, l’alegria ha tornat a Montilivi. Les ensopegades contra Lugo i Amorebieta van quedar oblidades ahir gràcies a la contundent victòria del Girona contra el Ponferradina, en el primer dels molts duels directes que li esperen aquest mes. No va ser el millor partit dels de Míchel, que va ajuntar els jugadors de més talent a la gespa i va veure com, sovint, el joc s’embossava. Tot i això, de tanta qualitat en va néixer el gol de Samu Saiz que obria la llauna d’un partit en què el Ponferradina va estar ben viu fins al final. Els del Bierzo van fer tres pals i van controlar el joc més del que hauria volgut Míchel. Malgrat tot, aquest cop la sort va caure del costat gironí, que va trobar la tranquil·litat amb un cop de cap de Juanpe en un córner i la sentència en un gol de Juncà que es va menjar Amir. El triomf permet guanyar l’average als del Bierzo i torna el Girona en posicions de play-off.
Amb un onze més ofensiu que mai amb Borja García, Samu Saiz i Baena junts per darrere Stuani, el Girona encarava el partit amb la necessitat de guanyar per reenganxar-se al play-off i continuar mirant de reüll els llocs de privilegi. La gran novetat de l’onze, això sí, va ser el retorn de Juan Carlos en el lloc d’Ortolá, assenyalat per l’errada contra l’Amorebieta. Els gironins van sortir decidits i amb ganes d’anar per feina amb els tres mitjapuntes trepitjant àrea de seguida. El Ponferradina va poder aturar el cop inicial i fins i tot es va acostar amb perill tímidament. El Girona però, anava embalat i va trobar el premi a les ganes. Va ser en una acció pel mig en què Stuani va assistir magistralment d’esperó a Samu Saiz i el madrileny, sol, va superar Amir amb molta sang freda. El Girona obria la llauna sense que, aquest cop, el VAR hi pogués dir res.
El partit s’havia encarat pels de Míchel que, tot i això, no l’acabaven de tenir controlat. L’equip no aconseguia monopolitzar la pilota i , a més a més, es perdia en protestes a l’àrbitre, que treia de polleguera Stuani i Samu Saiz. Amb aquestes, Espiau es va treure una rematada amb la dreta dins l’àrea que es va estavellar al pal. Un bon ensurt que havia de servir d’avís. I és que per molts jugadors ofensius que tingués al camp el Girona, era la Ponferradina qui tenia la pilota i, també les millors ocasions. Tant és així, que pocs minuts després de l’ocasió d’Espiau, Sergi Enrich va rematar, amb el cap, al travesser una centrada de Naranjo. El Girona, més que estar avisat, començava a jugar amb foc. Els de Míchel intentarien aturar el sotrac en una bona jugada col·lectiva que Borja García va estar a punt de materialitzar en gol. Només Amir, amb els peus, ho va evitar i, el refús el va enviar als núvols el madrileny.
El partit estava obert i era bonic per a l’espectador però ben segur que a Míchel no li acabava d’agradar. La línia no va canviar gaire a la represa. Això sí, el Girona mirava de lligar possessions una mica més llargues per evitar les ràpides transicions del rival que, amb poc sempre creaven perill. Una centrada enverinada d’Agus Medina s’estavellaria al travesser i, poc després, Sergi Enric, remataria a l’exterior de la xarxa, en l’ocasió més clara. A partir d’aquí, el Ponferradina s’apagaria. Ho faria gràcies a aquells petits detalls que, sovint, decideixen partits. Així, ja sense Stuani al camp, en una segona jugada després d’un servei de cantonada, Juanpe, de cap, endreçaria la pilota al fons de la xarxa i duria la tranquil·litat a Montilivi.
Amb el 2-0 el partit estava decantat però en joc hi havia el goal-average, sempre important en cas d’igualades finals a punts. El Girona no el volia deixar escapar i se’l va assegurar gràcies a un regal d’Amir. El porter iranià del Ponferradina es va empassar un xut de Juncà des de l’exterior de l’àrea que va fer esclatar, i respirar alhora, l’estadi. El 3-0 va provocar que l’afició, entregada, acabés fent l’onada. Entre Bustos i Juncà, amb la col·laboració altre cop d’Amir, els de Míchel a punt van estar d’arrodonir la golejada amb el quart gol. La victòria permet el Girona recuperar el bon camí dels resultats i encarar de la millor manera, en posicions de play-off, un mes de febrer que promet emocions fortes amb rivals com Valladolid, Eibar o Leganés. La contundència i implicació d’ahir fa ser optimistes.
