L’ofici de pescador és especial

Durant aquest any 2021, es commemora a Roses el Primer Centenari de la Creació del Pòsit de Pescadors, que posteriorment va esdevenir l’actual Confraria de Pescadors. Roses, actualment es pot dir que és una vila turística, que solament es pot entendre si la vinculem a l’activitat de la pesca i de la vila marinera que va ser fa un munt d’anys. L’ofici de pescador i el món de la pesca és especial, del tot singular, sobretot en aquells temps molt durs: horaris, condicions extremes de calor i fred, temporals van empènyer el col·lectiu a associar-se per prestar assistència i auxili quan malauradament hi havia alguna desgràcia, i també per garantir formació general i professional als pescadors i mariners, i, per descomptat, per aglutinar els interessos professionals de la pesca davant de tercers. D’aquesta manera, va néixer el Reglament del Pòsit de Roses el març de 1921. Aquests principis podríem dir que encara es mantenen actualment, sobretot els gremials, aglutinadors dels interessos del sector pesquer enfront de les administracions, tant la catalana com l’estatal, i la venda i promoció dels seus productes.

El pas del temps i la seva capacitat d’adaptació van fer que el Pòsit de Pescadors evolucionés fins a esdevenir la Confraria de Pescadors, corporació de dret públic que ha disposat i disposa d’una Llei pròpia, actualment la Llei 22/2002 aprovada pel Parlament de Catalunya. Aquesta normativa regula i estructura el funcionament de les confraries perquè puguin donar resposta a les necessitats que planteja el món pesquer. Els seus membres han considerat sempre aquestes organitzacions com les representants i defensores dels interessos de tots plegats sense distinció de rang o classe. Una normativa particular que protegia i continua protegint els seus membres o confrares, tant siguin propietaris, armadors com mariners, i de cada una de les modalitats de pesca que operen.

Retornant al Centenari de la Confraria, s’han fet actes commemoratius, el primer a les generacions que han precedit els pescadors que feinegen avui al port rosinc, un reconeixement a l’habilitat i l’esforç de les dones de les famílies pesqueres, que sovint ha estat poc visible, en el desenvolupament de l’activitat tradicional i el seu esforç per diversificar l’economia i les activitats del nucli familiar a fi de buscar alternatives amb altres recursos i una gestió acurada quan l’economia familiar s’enfrontava a una crisi. He de comentar amb orgull que es va atorgar la Medalla de la Pesca Catalana de l’any 2016 a «La figura de la dona en el sector pesquer».