«Sempre he defensat que la societat civil s’impliqui i pressioni els polítics»

Manuel Toro ha estat nomenat fa poc president del Cercle Euram. L'exregidor de Figueres està vinculat a aquesta entitat des dels seus inicis, ara fa més d'una dècada. El seu objectiu: «Seguir treballant per l'Empordà i fer avançar la comarca, generant debat i opinió». Després de deixar la vida política a la ciutat de Figueres, l’advocat és el nou president del Cercle Euram, un càrrec que compagina amb la presidència de la Fundació Altem.

Quin balanç fa dels primers mesos a la presidència a Euram?

Com a president, considero que hi ha temes importants com el POUM, el tema dels fons europeus, i d’altres que per a mi són permanents, com el castell de Sant Ferran o l’eliminació de la via del tren. També hi ha la qüestió energètica i precisament fem la trobada mensual el 6 de setembre per parlar del pla energètic que ha elaborat l’Ajuntament de Figueres. El meu objectiu és aconseguir participació estable de gent significada, que se’ns escolti dins el món de la política i que puguem incidir en temes bàsics i puntuals. Com a president, he introduït el tema de la nova residència de l’Altem als terrenys del Ramon Reig, que està encallat.

Ara s’ha desencallat el tema del POUM, què n’opina?

Sí, en l’última trobada els representants de l’Ajuntament ens van presentar quins són els grans trets del pla general i com està enfocat, amb les seves llums i ombres. El pla general no difereix molt del que vam iniciar quan jo estava a l’Ajuntament. Jo no el criticaré perquè respon en bona part a allò que ja havíem treballat. Hi ha eixos molt importants, com l’eliminació de la via del tren, la creació d’un gran bulevard nord-sud per on ara passa la via del tren. Pel que fa a l’altra part, la zona oest, si tot el tema ferroviari es posés en un sol lloc, permetria que allà la ciutat canviï de fisonomia i, urbanísticament, la ciutat anirà canviant per ella mateixa.

Què proposeu fer al castell?

Al costat del castell tens l’autopista, per la qual passen una mica més de 16.000.000 de vehicles l’any, que són entre 30 i 40 milions de persones. Si demanes i lluites per fer una àrea de descans, visites al castell i hi obres la comunicació, pots dinamitzar totalment el castell i, si a més amb el ministeri es fa una concessió a molt llarg termini i una empresa hi inverteix i posa en marxa el pla director del castell que ja existeix –preveu convencions, restauració, comerç i una sèrie d’activitats–, el castell es converteix en un potencial brutal d’atracció de persones i un lloc de generació de llocs de treball de centenars de persones. També tenim a l’altre costat el Logis Empordà, que afortunadament sembla que ja està en marxa.

Per què no tira endavant un projecte així a Sant Ferran?

Les administracions són grans moles que els costa molt arrencar. Si es posés en marxa un procés d’aquestes característiques, la primera fase seria reunir-se amb el ministeri i la Generalitat. També hi ha hagut reticències per part de persones que els fa por que una acció com aquesta desvirtuï l’essència del castell, però el que es proposa és donar un enfocament que permeti recrear i sobretot conservar. Si crees moviment, el castell es conservarà millor que no pas ara, que es va desfent a poc a poc perquè no hi ha la suficient conservació.

Treballeu per la comarca, i el parc eòlic marí és un tema que també us preocupa .

Estem treballant perquè l’Empordà avanci. Per exemple, el discurs de l’empresa que vol promoure el parc eòlic diu que pot arribar a generar el 90% de l’energia de tot Girona. Està a 25 km de la línia de la costa i per reproduir això dins el territori et carregues no sé quantes hectàrees. Tots volem energia renovable, però volem que no ens destrossi el territori. Tot això val la pena estudiar-s’ho bé i tenir en compte possibles alternatives.

L’Euram pretén, en definitiva, generar debat i opinió?

He estat en política i sempre he defensat que la societat civil s’ha d’implicar i ha de pressionar els polítics, i que han de fer cas de tot allò que els sembli raonable. Sortint de la política m’he implicat més en temes civils. Estic a l’Altem i l’Euram, que ha de donar una eina important perquè som empresaris i professionals aliens als partits polítics, sinó que de forma altruista mirem pel territori. I crec que les administracions també ens prenen seriosament.

Quants membres sou ara?

Ara som una trentena de participants, entre grups d’empreses i persones de Figueres i comarca, però hem de promoure una campanya d’afiliació de l’Euram.

Com li agradaria imaginar-se Figueres en un futur?

M’agradaria que la grisor i la sensació de depressió que hi ha a escala municipal i del ciutadà vagi canviant. El 2000 érem 32.000 habitants i el 2020, 46.000, un terç de població més i tenim un focus de població que hem d’integrar i donar-los recursos per remuntar. Per això hem d’incidir en educació, formació i economia, a la ciutat. Els elements que ja tenim, com el comerç, s’ha de refer i tornar a ser el gran centre comercial a cel obert de Catalunya.