Kopil Roca edita el seu segon cd, «Hope», un cant a l’esperança
El músic empordanès produeix, per primer cop, un treball seu que ja es troba a totes les plataformes
El compositor i músic empordanès Kopil Roca acaba de publicar el seu segon treball discogràfic, Hope, que ja es pot trobar a totes les plataformes digitals. Un cd que ha compost, tocat, cantat i, també, produït, quelcom, això darrer, que mai havia fet a escala professional. «A la veu, de forma autodidacta, com amb les peces musicals amb instruments, intento millorar per ser singular i fer entendre als oients que cal innovar per avançar, però això no vol dir que hem de deixar de ser qui som. L’essència d’una persona és molt important», assegura l’artista.
En aquest nou treball s’inclouen cançons interpretades només amb piano, cançons amb piano i una petita orquestra, piano amb música electrònica, cançons amb música electrònica i orquestra molt reduïda. També, fins i tot, composicions només de música electrònica. «Cada instrument el toco jo, com quan canto», explica Roca tot afegint que «m’estic experimentant en diferents estils, mantenint la meva essència». Un dels propòsits, diu, és crear una atmosfera rítmica amb nous matisos.
La cançó que dona nom al cd, Hope, era inicialment més llarga, un procés que també han patit altres peces per potenciar «la qualitat del so i no la quantitat de la composició». Hope, diu Roca, remet a l’esperança, «l’última cosa que es perd en aquesta vida». L’artista també destaca la peça The jungle’s car que interpreta amb el piano de la seva àvia, datat dels inicis del segle XX, amb un so més apagat, càlid i dens. En aquest cas, Roca va optar per enregistrar-ho amb un Iphone, quelcom que li aporta un so atípic. També va seguir el mateix procés amb Bells.
La masterització d’aquest nou cd s’ha fet al Medusa Estudio de Manu Guix i Roger Rodés, treballant especialment amb Dani Val, «un gran professional com a tècnic de so». Roca també agraeix a Ester Cánovas, amb qui treballa com a creadora de continguts digitals des de fa més de quatre anys.
Temes
Més a Cultura
-
«Els bons espectadors saben llegir la veritat, destrien els codis»
-
El vilafantenc Rafael Sala Grau ja descansa amb la seva família, 80 anys després de ser afusellat a Paterna
-
Una taula rodona a Figueres rescata els orígens de la Sida a l'Alt Empordà
-
Quina vinculació té Jordi Pujol amb Darnius i per què participa en el documental sobre la indústria surera?