L’Acústica de Figueres (1, 2, 3 i 4 de setembre) torna a apostar pel talent musical de proximitat i ha programat tres concerts d’artistes emergents locals com Clima i Onniria. El festival ha creat la producció pròpia Figueres Urbana amb la participació d’artistes de música urbana conduïts per Maken Row.
Onniria actua a la plaça de la Palmera de Figueres el dissabte 3 de setembre a les vuit del vespre en el marc del Festival Acústica.
Qui sou Onniria?
Som la Paula, la cantant, la Laia a la bateria, l’Anabel al baix i jo, Noelia, a la guitarra. Dues de l’Alt Empordà i dues de Tarragona.
De punta a punta
És una mica complicat, però ja ens ho fem. Som una pinya.
Com definiríeu la vostra música?
És difícil perquè el gènere no el tenim definitiu perquè tampoc busquem encaixar en un estil concret. La majoria del que fem és pop-rock, indie, dream pop... i ara hem provat la música llatina, fem una mica de tot. Tenim diferents influències cadascuna i quan ens unim surt Onniria.
«Tenim diferents influències cadascuna i quan ens unim surt Onniria»
Quines serien aquestes influències?
Tirem cap a Imagine Dragons, Coldplay, rock, blues...
Ara que parla de blues. El seu darrer tema A mess comença amb aquest estil, però fa un gir a mitja cançó.
Exacte! La vam publicar a final de juliol i comença amb blues i després passa a rock. Canvia totalment. Quan la vam començar a compondre buscàvem sorprendre a la gent amb aquest gir. És una cançó que parla d’una persona que no vol estar lligada a cap relació, vol ser lliure i passar-s’ho bé.
A principis de juliol també van publicar Whispers com a single.
Sí, i abans també Poison i Tropical Climax. De moment tenim aquests i estem a l’espera de poder gravar-ne més.
I quina rebuda estan tenint?
A mess està agradant molt, sobretot pel canvi que comentàvem abans, Whispers agrada, però no ha tingut tanta repercussió com l’altra i Tropical Climax potser és la més divertida amb el funky.
Sou una de les bandes emergents locals seleccionades per actuar a l’Acústica. Com va ser?
Vaig veure l’anunci en què buscaven bandes emergents i els ho vaig dir a les noies, perquè sóc l’única de Figueres, i ens hi vam apuntar. Al cap d’uns dies ens van trucar i va ser tota una alegria perquè no ens ho esperàvem.
Com valoreu tocar en el que es considera «l’aparador musical del país»?
Una oportunitat molt gran i estem molt contentes. Fa dos anys que estem juntes i tenir aquesta oportunitat després de treballar tant i tant d’esforç val molt la pena i no ens ho esperàvem.
De quina manera esteu preparant el concert?
Amb el repertori de sempre i vàries sorpreses. A més fa poquet vam compondre tres cançons que es podran escoltar al concert. Una en català i dues en castellà, tot i que nosaltres solem fer música en anglès perquè és més fàcil amb les referències que tenim. Un d’aquests temes és La salida que és un reggaeton reivindicatiu crític amb la indústria musical i que ja vam tocar al White Summer i va agradar al públic.
Abans ha comentat que volen gravar més temes. Quins són els seus futurs projectes?
Acabar de gravar els temes que tenim i, en un futur no molt llunyà, treure un àlbum.
