Conversem amb Èric Vergés, músic membre del grup Els Catarres. La gira de presentació de «Diamants» farà aturada a l’escenari de la Rambla de Figueres el dia 2 de setembre en el marc del Festival Acústica. La filosofia catarra de «mirar sempre el costat positiu» torna a la capital de l’Alt Empordà després d’haver-se aturat el 2019.
L’estiu del 2019 els vaig entrevistar i van anunciar una aturada «sense data de retorn». Com ha sigut aquest retorn?
Ha sigut més tard del que ens hagués agradat. Nosaltres volíem tornar el 2021 i ja teníem el disc acabat, però vam decidir no treure’l perquè tampoc es podien fer concerts normals i volíem fer-ho amb totes les garanties, amb tothom passant-ho molt bé... Vam esperar-nos i vam refer el disc perquè volíem adaptar-lo a la nova realitat que sentíem en aquell moment i també van variar una mica les lletres, els sons... va haver-hi un procés de construcció del que ja teníem fet.
Per tant, van refer-lo?
Ja havíem fet unes sessions d’estudi i estava pràcticament acabat i en veure que teníem més temps vam tornar a l’estudi un parell de cops. Vam provar coses noves, vam descartar cançons, en vam fer de noves o en vam variar de les que han quedat al disc. Ens venia de gust jugar una mica i com que teníem temps vam aprofitar per experimentar.
De fet, a cada disc nou experimenteu coses noves.
Ens agrada que cada disc tingui la seva personalitat fent que cap disc sigui igual que l’anterior. Els Catarres tenim com a norma general no tenir normes, més enllà de què les nostres cançons sempre tenen una temàtica positiva. Al final les cançons són cançons encara que les vestim d’una manera o altra.
«Ens agrada que cada disc tingui la seva personalitat i que cap sigui igual que l'anterior»
Com ha estat aquest temps fora els escenaris?
Al principi com tothom, tancats a casa i després vam dedicar temps al disc. A més, la Roser i en Jan han ampliat les seves famílies, amb uns canvis molt bèsties, i jo potser no tant. No ens podem queixar.
Diamants és el nom del seu darrer disc, per què van escollir aquest nom?
Tot el disc gira al voltant de què les coses importants a la vida són les relacions humanes que vas cultivant amb els anys, passant dificultats i bones èpoques. Ara hem viscut un temps bestialment dolent que ens ha marcat i moltes persones s’han adonat de qui tenien al costat de veritat. Considerem que és un luxe tenir aquestes relacions amb altres persones, i hem fet aquest paral·lelisme amb el diamant com a concepte de luxe.
I Diamants també el títol del single d’aquest disc que va servir com a tast de l’evolució que veuríem amb la resta de temes.
És l’exemple perfecte del disc perquè parla del que t’he dit abans i a més es nota l’evolució perquè toquem molts més estils i sonoritats de tota mena. A l’hora de produir-la es nota. Crec que és el single perquè representava el disc, no només pel nom, sinó per la lletra i la música.
En un moment en què sembla que el món s’hagi d’enfonsar heu tornat a publicar un disc optimista, com marca la vostra essència.
És el nostre ADN. És un disc en què no s’ignoren les dificultats i els moments incòmodes, però sempre buscant la doble lectura i treure el positivisme de l’experiència. Tothom en pot treure la seva lliçó. Al final és veure el costat positiu.
Si parlem de costat positiu, Honestament potser és un dels temes que ho transmet més.
Seria la que resumeix aquesta filosofia. Sorgeix d’aquesta època en què tot són males notícies i la sensació que «tot se’n va a la merda», com diu la cançó. Es tracta de lluitar contra aquest sentiment, que és veritat, que no podem ignorar, però que hem de saber relativitzar i gaudir del camí.
En el videoclip d’aquesta cançó sembla que hàgiu agafat la màquina del temps.
Hi havia una idea amb els personatges gaudint de situacions que no hi gaudiries, passant les vacances en llocs on normalment no ho farien com sota un pont o una cimentera. Vam contactar amb el director que té molta imaginació, ens va proposar portar-ho a l’extrem i disfressar-nos i ens hi vam atrevir. Quan vam rodar vam passar molta fred perquè anàvem en banyador i era febrer i la gent que ens veia al·lucinava.
Quina rebuda està tenint aquest nou disc?
Molt bé! És un disc amb més capes i lectures que els anteriors i s’ha d’escoltar diferent. Hi ha cançons i cançons, però potser aquest és més dens i més madur. Pots escoltar les cançons i descobrir coses noves cada vegada que ho fas. És un disc que agrada i crec que quedarà més en el temps que d’altres perquè és més complex.
I el públic continua essent el mateix del 2019 o hi ha un canvi generacional?
El nostre públic és el mateix, és de totes les edats: famílies amb fills, adolescents, joves... És un públic molt heterogeni.
En aquesta gira, el públic pot tornar a veure el vostre productor, en David Rosell, damunt l’escenari. És el quart catarra?
Es pot dir que sí. Sempre comptem amb ell, sobretot per l’amistat que ens uneix. També perquè treballem molt a gust al seu estudi, és com a casa. Costa d’explicar si no ho has viscut perquè quan fas una feina així el més important és trobar-te còmode i quan ho trobes ho valores per sobre de tot. A més, en David és un professional excel·lent, amb molt bones idees, sap conduir molt bé les cançons, té molta experiència i té un valor incalculable. Si vol seguirà molts anys al grup.
Van començar el 2010 i ja fa deu anys del Jennifer que va catapultar la seva popularitat. Què en queda d’aquells Catarres d’aleshores?
Moltes coses: l’experiència acumulada, les ganes de continuar fent cançons i concerts. Òbviament, hem canviat molt, les nostres vides són diferents i la nostra manera de veure i entendre la música també. És impossible no canviar amb el temps i anar-se adaptant: ara fem les coses d‘una manera més professional i abans era més salvatge.
Han celebrat els 10 anys amb el llibre Catarres X. Secrets i confessions d’una dècada. Quan decidiu fer aquest llibre?
Amb els 10 anys va sorgir la idea de fer un recull. Ens venia de gust fer un exercici de recordar i com no ens atrevíem a fer-ho nosaltres perquè no en sabem i no tenim l’experiència li vam dir a en Jordi Basté. L’experiència de fer-lo és més bonic que tenir-lo publicat perquè ens va permetre recordar fets i vivències.
En aquest temps ja han actuat al Festival Acústica. Com és l’experiència?
Sempre és bastant èpic. Hi ha unes dates al calendari dels grups que són dels llocs on vols tocar, com el Canet Rock, la Mercè... i l’Acústica és una de les dates marcades.
«L'Acústica és una de les dates marcades als calendaris dels grups, sempre és bastant èpic»
Com serà el concert que podrem veure-hi el 2 de setembre?
Un concert com els de l’estiu amb alguna variació al directe perquè sempre anem canviant. Tocarem una selecció de cançons del nou disc i dels deu anys de Catarres. Cançons de totes les èpoques que faran saltar, ballar, cantar... algunes adaptades a la nova sonoritat.
Pel que diu podrem escoltar un Rock’n Roll o un Tòquio amb la sonoritat de Diamants?
I tant! Tots els temes estan adaptats. Sempre intentem fer un directe diferent del disc i és divertit fer aquestes variacions d’una mateixa cançó.
