Els Catarres fan brillar els seus «Diamants» al festival Portalblau

Tot i que els núvols i la pluja de la tarda feien preveure el pitjor, el concert es va poder celebrar amb total normalitat i quan els rellotges marcaven les deu la nit l'Èric Vergés, la Roser Cruells i en Jan Riera, acompanyats de David Rosell i la resta de la banda, van saltar a l'escenari tot cantant «Animals» una de les cançons del seu últim disc «Diamants». Precisament estan fent la gira de presentació d'aquest darrer treball publicat aquest mateix any, però tot i això no van centrar-se en aquest sinó que també van fer un repàs a la seva trajectòria musical i el primer bloc el van completar amb «En peu de guerra» del disc «Big Bang» i «Fins que arribi l'alba» de «Tots els meus principis».

A continuació, Èric Vergés va demanar al públic que «mireu a la persona que teniu al costat, digueu-vos t'estimo, feu-vos petons..., ja que la vida és curta, i pel que diuen a les notícies el món se'n va a la merda». Amb aquesta presentació, els assistents ja van reconèixer que sonaria «Honestament», un dels temes més coneguts, optimistes i amb l'ànima positivista catarra del darrer treball. I sense pausa entre cançó i cançó van tocar «Perfectes», «Una cançó que em parla de tu» i «Tokyo», un tema que va anar precedit de les paraules de la Roser Cruells fent una crida a què «l'amor és lliure i tothom ha de poder viure'l com vulgui».

Essent un concert d'Els Catarres no podia faltar una part reivindicativa i aquesta va arribar quan van entonar «El setge» amb el puny alçat dels membres de la banda. Una cançó que va finalitzar amb dedicatòria per part de Vergés a «tots aquells valents i valentes que lluiten contra la repressió, per aquest país nostra, aquesta terra nostra i aquesta llengua nostra» i un crit de «Visca la terra» al qual el públic va respondre amb un fort «lliure».

La nit va seguir ben enèrgica quan va sonar «Invencibles», un tema del disc Postals que va ser molt corejat pels assistents. També va sonar «Sota la llum del sol» i «La ferida», la cançó que tanca el disc Diamants i que no solen tocar en directe tot i que va funcionar molt bé amb el grup musical il·luminat per les llanternes dels mòbils dels seus seguidors. El cantant Èric Vergés va exposar que «'La ferida' parla d'aquelles desgràcies que ens cauen a sobre i sembla que no puguis arribar a superar. Sembla que la ferida no s'arribi a tancar, però ho va fent gràcies a tu i a la gent que tens al voltant». Per tancar aquest tercer bloc del concert van tocar «De pares a fills», que de nou Vergés va voler dedicar a totes les famílies i en especial a la seva germana que es trobava entre el públic.

Els Catarres no podien marxar de l'escenari sense tocar alguns dels seus himnes i van fer sonar un seguit de temes enllaçats que van fer remoure els fonaments de les ruïnes d'Empúries amb les vibracions dels salts i cants dels fans. El públic va descarregar les ganes de veure de nou el grup en directe durant tot el concert, però en aquest bloc hi van acabar de deixar la veu cantant «Rock'n Roll», «Tintin», «Vull estar amb tu» o «Jennifer», considerada «la reina de totes les cançons» segons Jan Riera, el qual també recordar que gràcies a aquesta cançó van rebre l'Anxova d'Or de l'Escala. L'energia va acabar de desbordar-se amb «Vola amb mi» i es van reduir les revolucions amb «La porta del cel», moment en què els assistents van tornar a encendre les llanternes dels seus telèfons mòbils fent visible l'emoció en què estava vivint Èric Vergés aquell instant.

Tot i que acabava de sonar el tema que tancava els concerts a la gira prèvia a l'aturada, el públic no en tenia prou i així ho va manifestar fent que de cop i volta amb un gran salt Vergés tornés a l'escenari seguit de la resta del grup. «T'odio» va ressonar amb força en aquest retorn davant dels focus, seguit d'«Estels al vent» i «Diamants», el single del seu darrer disc. Un final esperat, sobretot perquè era el moment de fer brillar amb més força que mai el gran diamant lluminós que va acompanyar Els Catarres damunt l'escenari durant tot el concert fent diferents jocs de llums i colors. El grup va donar les gràcies als gairebé dos milers de persones que van assistir al seu concert i van expressar que «ens feu tremendament feliços, sou la llum que ens fa tornar». Per tancar van fer-se una foto de grup i van llançar diferents objectes al públic: pues de guitarra, una samarreta, ampolles, baquetes... quelcom que va alegrar a tots els afortunats.

Quan el públic ja marxava, Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells van desplaçar-se fins a la parada de marxandatge, on van signar autògrafs i van fer-se fotografies amb aquells assistents que encara no havien abandonat el recinte. Una simpatia i proximitat que és l'autèntic diamant d'aquesta banda.