El Pot Petit arriba al Portalblau de l’Escala amb la gira «Vull cantar i Vull ballar». Tota una declaració d’intencions. Un espectacle molt festiu que en Pau i la Jana presenten al Fòrum Romà d’Empúries aquest diumenge, 14 d’agost, a les 8 del vespre, tot combinant música i titelles amb els millors temes dels seus discos.
Parlem amb Helena Bagué, cantant, actriu i mestra que dona vida a la Jana d’El Pot Petit.
Desembarqueu al Festival Portalblau amb la gira «Vull cantar i Vull ballar» un any després del que estava previst. Com serà aquest espectacle?
Hi anem amb moltes ganes perquè per culpa de la Covid-19 l’any passat no hi vam poder actuar. Com diu el nom de la gira, és un espectacle per ballar i cantar. Serà una actuació molt festiva, amb nou músics damunt l’escenari, amb titelles, teatre... creant un ambient per passar una bona estona en família.
Des de ja fa uns anys la música familiar està en auge i sovint trobem algun grup com El Pot Petit.
És molt positiu. Ja era hora que en els principals festivals del nostre país hi hagués un espai per a la música familiar perquè els infants puguin gaudir des de ben petits de propostes dirigides a ells, que siguin adequades i les puguin veure amb totes les condicions.
I s’ha arribat aquí picant pedra, en el seu cas ja fa tretze anys que són als escenaris. Com va néixer El Pot Petit?
Sempre explico que va sorgir d’una amistat amb en Siddartha. Amb ell compartíem moltes aficions i les ganes de fer quelcom que combinés la música amb el teatre i infants i així va sorgir El Pot Petit. Teníem ganes de contribuir a ampliar el repertori català de música infantil. Va començar com una cosa petita sense saber on acabaria i hem anat creixent a base d’anys d’esforç per arribar on som ara, amb una supergira i una banda increïble.
A més, aneu més enllà de la música. Combineu titelles, algunes de les cançons s’han convertit en contes, un audiovisual molt potent... aquest ventall és una de les claus d’aquest èxit?
Es tracta d’ampliar el món imaginari que hem creat que és el món d’El Pot Petit i portar-ho a més formats a part del directe. Amb contes expliquem més coses que a les cançons i cerquem fomentar el gust per la lectura i la part audiovisual a YouTube ens serveix per arribar a totes les llars i donar-nos a conèixer.
Hi ha quelcom característic en aquests vídeos i és que compten amb la versió en llengua de signes.
Sempre intentem ser el màxim d’inclusius possibles, però segur que malauradament se’ns escapen coses. Aquest cas va sorgir perquè una nena ens va explicar que treballaven les cançons en llengua de signes i vam caure en què els infants que són sord també han de poder gaudir de la música. Des d’aleshores vam oferir el nostre material en llengua de signes i intentem tenir en alguns concerts intèrpret i en alguns també portem un bucle magnètic que permet a les persones que tenen implant coclear poder gaudir del concert en condicions.
Moltes de les seves cançons parlen de les emocions, quelcom que ajuda als infants a posar nom a allò que estan sentint. Per què van decidir fer-ho?
Volíem que les cançons parlessin de coses en les quals ells es poguessin sentir reconeguts i un cas són les emocions amb què conviuen. Sempre ho fem a través d’un animal perquè els infants hi tenen molta connexió, humanitzem l’animal posant-li una emoció i a partir de la cançó s’hi troba una solució. Sempre intentem que sigui d’una manera lúdica, divertida i gens alliçonadora, perquè creiem que així l’aprenentatge passa millor.
Quina és la clau d’una bona cançó per infants?
Tenir clara una temàtica en què se sentin identificats, amb una lletra dirigida a ells i amb una molt bona qualitat musical.
