Pau Riuró: 'L'orgue de la Basílica té molt de potencial, és ple de possibilitats'

Pau Riuró Bofill (Girona, 1983) coneix en profunditat l´orgue de la Basílica de Castelló d´Empúries. Com a organista oficial des del setembre del 2012, diu que és "un privilegi" tocar l´orgue històric més gran de Catalunya. "Em sento en el meu lloc, estic molt a gust i sempre que toco en gaudeixo", reconeix l´intèrpret que, des de fa mig any, presideix l´Associació Catalana de l´Orgue. També lidera l´associació local Amics de l´Orgue de Castelló, una entitat amb pocs socis però que tenen per objectiu donar a conèixer l'instrument.

Amb l´orgue de la Basílica com a teló de fons, parlem tranquil·lament envoltants entre aquestes parets històriques on han ressonat durant segles el so de l´orgue. En aquesta entrevista ens explica la seva trajectòria professional i el seu vincle amb l'orgue de Castelló d'Empúries del que, recentment, s'ha completat la seva restauració gràcies a un donatiu anònim d'uns 80.000 euros.

Quan va començar a interessar-se per la música?

Als 7 o 8 anys. Tenia un cosí que tocava el piano i vaig dir que jo també volia fer-ho. Suposo que, per això, els meus pares em van apuntar a classes i no ho he deixat mai més. Vaig començar en una escola de Girona i, ja més gran, vaig anar al conservatori.

Quan entrà l´orgue a la seva vida?

Quan acabava el grau mitjà de piano, van oferir l´assignatura d´orgue al conservatori. Feien sessions de presentació per engrescar i, com que jo, a l´any següent, estava lliure del piano, em vaig matricular per provar. Quan vaig ser pel mig, em va enganxar molt i no ho he deixat mai.

En sabia alguna cosa?

Ni idea i, aleshores, no em passava pel cap dedicar-me a això. Tenia 19 anys i estudiava Filologia clàssica. Vaig acabar la carrera, però m´atreia més la música i vaig decidir anar al conservatori de Tolosa de Llenguadoc.

Per què prengué aquesta decisió?

Perquè a Girona em sentia molt estancat, érem pocs alumnes. Al principi, molt bé, perquè era la novetat però, amb els anys, m´avorria. Anar a altres llocs i veure gent com tocaven o altres professors com ensenyaven era un estímul.

Com fou aquella etapa a França?

Va ser una experiència molt bona, fabulosa. Tolosa té molt prestigi i tradició. Hi ha molts orgues interessants i d´estils diferents. Hi van estudiants de tot el món. Jo no sabia, però és molt enriquidor. Vaig aprendre molt dels professors i dels companys, també. Vaig estudiar-hi tres anys i allí vaig conèixer el mestre que més m´ha influït, Jean Willen Jansen. Una cosa molt bona que fan és que tenen convenis amb molts espais i esglésies perquè poguéssim estudiar. Així, normalment, fèiem les classes fora. Podíem tocar quasi tot el repertori de diverses èpoques i estils.

Va conèixer nou repertori.

Sí, vaig descobrir-ne molt perquè aquí, per exemple, orgues d´estil simfònic o romàntic no en tenim, i allà en tenen molts i és el que més toquen. Aquí tenim molts orgues barrocs, no tant a Girona, orgues ibèrics com el de Cadaqués. Els orgues antics de cada país són molt particulars.

Hi va estudiar tres anys i després va tornar. Com va anar?

Vaig trobar que no m´havia servit per res perquè aquí no tenia cap reconeixement. Va ser una mica desagradable però, per tenir un títol, vaig entrar a l´Esmuc i just ara he acabat.

Quan va tenir el primer contacte amb l´orgue de Castelló?

Va ser un estiu que estava tocant molt a Cadaqués. L´organista Anne-Marie Rozes tenia problemes de salut i jo l´ajudava. Coincidí que va arribar a Castelló mossèn Ferran Jarabo i es va trobar el gran orgue sense organista. Ell em va proposar venir i que ens coneguéssim. En un primer moment no m´atreia gaire la idea, perquè tenia molta feina i els horaris de misses són iguals a tot arreu. Però, la veritat és que, de seguida, m´hi vaig sentir molt a gust amb la gent de la parròquia, el mossèn, els Amics de l´Orgue. Vaig veure la quantitat de possibilitats d´aquest orgue. Des d´aleshores he fallat el mínim, he estat quasi cada diumenge, però ho he fet molt a gust. És un lloc amb molt de potencial i ple de possibilitats.

Com va trobar l´orgue?

Els orgues són instruments delicats, però si el manteniment es fa bé i a temps, no donen gaires problemes. Des que jo hi sóc, només s´ha trencat el tirador d´un registre, a banda dels problemes d´afinació a causa dels canvis de temps. És un orgue molt sòlid i ben conservat.

Quin repertori pot interpretar?

Hi funciona molt bé la música barroca francesa, barroca alemanya i és molt interessant, perquè a Catalunya no hi ha orgues per tocar aquest repertori. N´hi havia hagut del mateix constructor, Jean-Pierre Cavaillé, però es van perdre durant la guerra civil.

Això el fa quasi únic?

Totalment. Té molta influència francesa, però també recull tradició d´aquí. És un orgue una mica híbrid entre francès, català, castellà, i, durant la restauració, es va instal·lar el pedaler actual, que no tenia, i això el fa una mica més europeu, més alemany. Això li atorga moltes possibilitats, fins i tot tocar composicions del segle XX, fent alguna adaptació.

Li interessa, doncs, la música contemporània per a orgue?

Sí, m´atrau molt i enllaça amb el projecte final fet a l´Esmuc.

Quan s´adona que aquest és el seu instrument?

Al principi no era del tot conscient. Tots els organistes hem tingut la mateixa experiència, que en algun moment vas sentir l´orgue i et va fascinar. És, després, amb el temps, que descobreixes perquè t´agrada tant. Depèn de les experiències i oportunitats viscudes.

Què li aporta ser organista a la Basílica?

El fet de pujar aquí dalt (assenyala l´emplaçament de l´orgue) i veure la Basílica com no la veu ningú; estar sol a la Basílica a les fosques en silenci és un atractiu per a mi; el repertori és fascinant i cada orgue és diferent.

La seva implicació a Castelló és total. Presideix l´associació Amics de l´Orgue. Quins objectius tenen?

Donar a conèixer l´orgue fent concerts, perquè el més important és que s´escolti. A vegades, quan toques, tens la sensació que la gent no ho aprecia, però, quan no hi és, el troben a faltar. Podem aportar molt a la litúrgia i als visitants de la Basílica.

També presideix l´Associació Catalana de l´Orgue.

Sí, des de fa mig any. La nova junta vol tirar endavant nous projectes perquè tingui més vida.

En quin moment es troba com a instrumentista?

M´agradaria pensar que em van sortint possibilitats per obrir-me camí i com a intèrpret és el moment de tocar molt, tenir molt de repertori i descobrir-ne de nou.

Quan toca, pensa en el públic?

A vegades els organistes fallem perquè acabem tocant el que ens agrada. En els pròxims concerts que faré a Palafrugell i Girona, tocaré una mica de tot.

Què sent quan toca?

Un organista deia que l´organista coneix el seu orgue només amb els anys. A mesura que hi passes moltes hores, el vas descobrint. En el meu cas, el primer cop que vaig tocar aquí no m´aclaria. Els 61 registres estan tots desordenats, no segueixen cap lògica. Em van caldre dies per situar-me. Ara els poso sense mirar.