Un documental reivindica el llegat del mestre Antoni Balmanya

A principis de l´any passat, el productor audiovisual barceloní Pau Guixà va dirigir-se a l´Ajuntament d´Espolla amb una proposta sota el braç: fer un documental sobre el mestre Antoni Balmanya (1846-1915). Coincidia que es commemorava el centenari de la seva mort. L´Ajuntament va veure la proposta amb bons ulls i ara, fa tot just unes setmanes, es va presentar oficialment el documental a la Sala la Fraternal d´Espolla.

Guixà reconeix que per fer aquest treball audiovisual, amb el segell Panoràmica Produccions Audiovisuals, ha partit de la poca bibliografia que s´ha publicat sobre el personatge, concretament del llibre 'El mestre Antoni Balmanya i Ros. Un iniciador de la renovació pedagògica a Catalunya' (1992) del també mestre i director de la revista 'Alberes', David Pujol, i de la tesi doctoral de la doctora en Filosofia i Ciències de l´Educació per la Universitat de Barcelona, Pilar Heras. Ambdós apareixen en el documental parlant sobre Balmanya, així com altres personalitats del món de l´educació com el catedràtic d´Història de l´Educació a la Universitat de Girona, Salomó Marquès, o el doctor en pedagogia Josep González-Agàpito. El perquè Balmanya no apareix citat quasi en els estudis de la història de la pedagogia és "perquè aquests comencen a principis del segle XX i Balmanya mor el 1915".

Com una taca d´oli

"Ara que es parla tant de renovació pedagògica i de nova escola, ell feia escola activa sense voler-ho", recorda Guixà tot citant Salomó Marquès, que, en el documental, explica com "altres mestres van sentir a parlar dels mètodes de Balmanya i es va anar escampant". Aquest mestre, format a l´Escola Normal de Barcelona i que va tenir de mestre Joan Clarà, va anar a parar a Espolla, fins a la seva jubilació i mort, possiblement patint una mena de càstig o exili forçós que, ell, per altra banda, va ser capaç de positivar de forma intel·ligent. "Era un home d´idees carlines i anava a la contra de l´oficialitat liberal del moment", recorda el mestre, escriptor i també historiador local, Joan Vergés.

Tal com explica el doctor en Pedagogia, González-Agàpito, l´aparició del mestre Balmanya és producte d´una inquietud de la societat, "més sensible al valor de l´educació com a eina de promoció i dinamització social i econòmica". Ell creu que per això sorgeix a l´Empordà un grup de mestres de pobles petits que busquen renovar el medi educatiu a través de les Converses Pedagògiques el 1903. Antoni Balmanya fou un d´ells, "un aristòcrata dels mestres, segons el qualifica Galí", "d´aquells que van fer pedagogia; ells creien en aquest ofici i anaven més enllà", comenta Pilar Heras.

En el documental, hi pren un paper essencial el poble d´Espolla. En tot moment, es convida l´espectador a veure quins eren els escenaris pels quals Balmanya es movia, on vivia, on va néixer la seva dona i on impartia classes, tant els edificis com l´entorn natural, ja que ell incitava els alumnes a aprendre tot experimentant. Fins i tot, es mostra un quadern d´estudi de Jaume Calverol, alumne d´Àngel Costal, que va ser seguidor de Balmanya. "Va ser un personatge molt interessant", conclou Guixà, que espera que el documental es pugui projectar en alguna televisió local.