Si ens remuntem als primers anys de l’energia eòlica a Catalunya des del punt de vista històric i tecnològic, trobem que la primera iniciativa va tenir lloc fa quaranta anys, amb la construcció del primer parc eòlic estatal en el municipi de Garriguella. Aquest parc va ser concebut com un embrió que proporcionaria les claus per a la seva futura implantació a Catalunya. En aquest mateix any, la cooperativa Ecotècnia també va estrenar el primer aerogenerador a Vilopriu, el primer que va ser rendible.
Enher i la Generalitat van inaugurar, el 9 d’abril de 1984, el parc eòlic pilot de l’Empordà, a Garriguella, com a resposta a la inquietud compartida entre la Generalitat, el Programa Energètic Unesaini (PEUI) i l’empresa elèctrica Enher. Estava compost per cinc aerogeneradors amb una potència de 24 quilowatts cadascun, capaços de proveir a diverses desenes de llars. La construcció d’aquest parc eòlic va convertir Catalunya en pionera en el desenvolupament de l’energia eòlica moderna, un sector que està treballant per a recuperar el seu impuls inicial en un moment en el qual la tecnologia, clau en la transició energètica, enfronta oposició per part de certs sectors de la societat i la comunitat científica.
Pep Puig: «A l’Alt Empordà, no s'hauria de construir un parc eòlic, se n’haurien de construir dotzenes»
Desmuntatge del Parc
Després de gairebé quatre anys de funcionament i d’haver aconseguit els objectius inicials, es va procedir al desmuntatge del parc de Garriguella, i els cinc aerogeneradors del parc pilot van ser distribuïts per tot Catalunya. «Garriguella no era un bon lloc per a instal·lar aquestes màquines de primera generació, amb només deu metres d’altura, ja que en aquest lloc la velocitat del vent era baixa», assenyala Pep Puig, enginyer industrial especialitzat en tècniques energètiques. Ell va ser present el dia de la inauguració, quan el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va ser rebut per l’alcalde de l’època, Josep García, juntament amb altres autoritats. Puig recorda que en el seu moment va haver-hi molta polèmica «perquè van posar un monòlit amb una frase del Quixot en castellà en lloc d’alguna frase de la Tramuntana i Verdaguer, la qual cosa va enfadar el poble».
Després d’uns quants anys, va ser quan es van instal·lar unes màquines més grans al Pení «que funcionaven de forma regular amb una tecnologia no gaire refinada que tampoc va donar el resultat desitjat». Del projecte de Garriguella, no queda cap rastre físic en el territori, igual que en el cas del parc del Pení de Roses, amb sis molins que van operar entre 1990 i 2007, la qual cosa posa de manifest la reversibilitat de l’energia eòlica.