No es poden posar portes en el camp o en els boscos, però les maneres d’accedir-hi han de ser clares i conegudes per tothom, amb el màxim respecte cap a la propietat privada i tot l’entorn. A partir d’aquesta primera premissa, la jornada Repensem l’Empordà dedicada a l’accés a la natura i l’entorn rural ha deixat com a conclusió final que «cal molta més pedagogia», en tots els àmbits socials, des de l’educatiu fins al lleure dels adults, per a mostrar a la gent quins són els deures i els drets dels ciutadans quan surten de casa per a endinsar-se en el territori. Tots els participants van constatar que la pandèmia i la desescalada posterior han estat «el detonant de l’allau de gent a la natura», amb tots els riscos de malmetre-la i les coses bones de descoberta que aquest fet comporta.
L’obertura de la jornada, celebrada en el Cercle Sport, va anar a càrrec d’Anna Maria Puig, presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, entitat organitzadora del Repensem amb la complicitat de la Iaeden-Salvem l’Empordà, el Setmanari de l’Alt Empordà, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Figueres.
La primera ponència va anar a càrrec de Sara Sánchez, tècnica del Consorci de l’Alt Garrotxa. Va explicar les diferents experiències portades a terme fins ara per a controlar l’accés de la gent en els espais més delicats de la zona, com la Vall de Sant Aniol. També va esmentar la problemàtica que es genera per la necessitat de dedicar bona part del pressupost del Consorci al manteniment. «Per implementar mesures cal temps. Sort que les havíem treballat abans de la pandèmia i ja teníem part de la feina feta» a l’hora de generar restriccions i controls, va dir. Com la majoria de participants, va reconèixer que «el marc legal no ajuda prou» quan es tracta d’aplicar mesures per a protegir millor el territori.
La primera taula va tractar sobre la problemàtica que s’ha generat amb aquest increment d’usuaris fora de les ciutats. Van intervenir Elisabet Sànchez, director dels serveis territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Joan Fuentes, alcalde de Capmany i conseller comarcal, i Narcís Poch, coordinador territorial d’Unió de Pagesos. «És urgent actualitzar les lleis i normatives existents. Tot ha d’anar amb consonància, però canviar una llei no és fàcil», va dir Sànchez referint-se a la que regula l’accés motoritzat al bosc.
Tant Fuentes com Poch van reclamar més respecte per a les explotacions agrícoles i ramaderes. «La pilota és a la teulada dels ajuntaments, tenim una xarxa de camins immensa i és impossible acudir a tot», va dir l’alcalde en referència amb el manteniment dels vials. Poch va demanar més civisme, sobretot als adults: «No hi ha millor educador d’una persona de 30 o 35 anys que el seu fill quan li diu ‘Papa, això no s’ha de fer’».
A la segona taula, van intervenir Jaume Delclós, president del Centre Excursionista Empordanès; Ponç Feliu, director del Parc Natural de Cap de Creus, i Carles Soler, promotor dels Reptes del doctor Soler. Feliu va destacar l’èxit de les restriccions d’accés al cap de Creus, aquests dos darrers anys. Delclós va demanar «treure pressió» a la natura i Soler va ressaltar que «hi accedeix gent de totes les edats i la majoria són molt respectuosos». Les dues taules van generar debat amb un públic i la necessitat d’educar i fer pedagogia amb els usuaris de la natura va ser la conclusió principal.
Durant la jornada del Repensem l’Empordà d’aquest dissabte, els GRAE dels Bombers de la Generalitat, representats pel caporal Albert Solé, van aportar dades específiques sobre les seves intervencions en el territori en matèria de rescats i actuacions en situacions de risc o de difícil accessibilitat.
«Només un 7% dels serveis fets aquests darrers anys estaven relacionats amb activitats no lúdiques ni esportives», va assenyalar Solé després d’explicar que la presència de gent a la natura i en entorns rurals ha crescut exponencialment «a causa d’efectes que anomenem Decathlon o Kilian Jornet», que han fet que molta gent s’hagi llençat a la natura sense massa coneixements previs ni preparació adequada.
La pandèmia i el final de les restriccions també van tenir un efecte important. A l’Alt Empordà, els GRAE van haver de fer 101 intervencions el 2021 quan la mitjana dels anys anteriors era molt inferior. Fins a setembre d’enguany ja n’han fet setanta.
Els rescats dels GRAE dels Bombers es van disparar a l’Alt Empordà el 2021
