El poble amazic té el sentit d’identitat molt arrelat. A Roses, la comunitat és molt nombrosa amb més d’un miler d’habitants i promou múltiples activitats esportives i culturals. Recentment, van celebrar la festa de final de curs de les classes de llengua i cultura amaziga que organitza l’Associació Cultural Amazigh de Roses. Ha estat l’activitat més destacada engegada el curs passat, des d’una entitat que és molt activa al municipi, remarca el vicepresident, Mustafà Taouil. Representants de l’Ajuntament van ser-hi presents. En la cloenda de les activitats, es va posar de manifest com el poble amazic es caracteritza per fomentar la seva identitat, la seva llengua i la seva tradició. L’alcalde Joan Plana també es va pronunciar sobre els lligams que uneixen les diferents comunitats: "Som un poble divers, amb gent de procedències diferents, que parla llengües diferents i de diferents cultures. Junts, construïm un projecte compartit que no implica renunciar a les arrels, sinó assegurar-nos un futur millor els uns als altres".
Tercer idioma a Catalunya
El poble amazic segueix el calendari agrari tradicional solar i la festivitat de l’any nou va tenir lloc el 12 de gener, començant l’any 2972. La cultura amaziga és mil·lenària, originària del nord d’Àfrica i la comparteixen prop de 30 milions de persones. A Catalunya viuen entre 100.000 i 200.000 persones amb arrels culturals amazigues. "És el tercer idioma més parlat a Catalunya" constata Taouil. Per això un dels darrers objectius que s’ha marcat l’associació és oferir classes de llengua amaziga a grups de persones interessades, sempre amb els mitjans disponibles o en col·laboració amb altres entitats. Les classes s’han fet per a un grup de quinze alumnes, a l’edifici de Ca l’Anita seguint el protocol Covid i amb el suport de l’Ajuntament de Roses.
De cara al curs que ve, la formació es repetirà i les classes d’amazic ampliaran el nombre d’alumnes. L’any passat l’ajuntament els va deixar una aula un parell d’hores cada dia "però enguany l’interès ha crescut i tenim més alumnes inscrits, en total hi haurà una vintena". Són nens i nenes d’entre sis i dotze anys i amb nivells diversos. "Tenint en la importància de la llengua amaziga, les famílies volen que els seus fills parlin l’idioma i no es perdi. Són nens i nenes nascuts aquí, que parlen català i castellà, però els falta saber una mica millor l’àrab i l’amazic".
Amb l’arribada de l’estiu, s’han aturat tant les classes com la majoria d’esdeveniments, a banda de les trobades esportives entre els membres de l’associació que són cap a 300. Taouil explica que han de fer una parada forçosa perquè "tots treballem moltes hores a l’estiu i no tenim temps per fer actes". De vegades venen a Roses associacions de diferents parts d’Europa, d’Alemanya, Holanda, Finlàndia, i "aprofitem per jugar algun partit amistós, per exemple, amb les persones que ens visiten, sempre que l’Ajuntament ens ho demana: ho passem bé i fem intercanvi de cultures".
Actualment, la junta directiva està formada per unes quinze persones. L’associació disposava d’un local al municipi, però ara es reuneix a la botiga d’en Mustafà situada al carrer Castell de la Trinitat. Treballen de costat amb l’ajuntament rosinc: "Sempre tenim molta col·laboració i fem coses junts per aportar tot allò que sigui bo per a la població".
Per la seva part, la regidora d’Acció Social, Esther Bonaterra, confirma que "que tenim una molt bona relació, molt propera. Si hi ha algun problema entre els associats, ens poden fer una consulta o petició que tindran fil directe per parlar de tot el que calgui. I així volem continuar. Es tracta d’una bona entesa la que tenim i això ens permet treballar bé plegats".
La majoria dels 1.200 habitants a Roses d’aquesta comunitat provenen del Rif, el nord del Marroc. La gran part van arribar a l’Empordà a partir dels anys setanta: van començar a venir per motius polítics. Tenen la mateixa història que Catalunya. La majoria d’amazics es porten malament amb el govern del Marroc.
