Jeroni Falgàs (Can Falgàs): «S'ha de tractar bé la terra perquè formem part d'ella»
Can Falgàs és una de les tres finques de l'Alt Empordà que formen part de Xarxa Pagesa
Jeroni Falgàs (Torroella de Fluvià, 1958) està lligat a treballar la terra des de petit, és la tercera generació de pagesos de Can Falgàs.
- Quan comença el seu vincle amb Xarxa Pagesa?
- Feia temps que ens coneixíem perquè tots som productors ecològics i sempre dèiem que havíem de fer un circuit curt, venda directa, estalviar un intermediari, preus fixos... Fins a l'estiu passat que vam fer una prova que amb la distribució no va anar bé, però ens va servir per veure els errors que podíem tenir i després es va tornar a activar i ara tenim un repartidor molt trempat.
- Per què és important el projecte?
- La venda directa és la clau. Jo vaig a mercats convencionals i el futur de l'ecològic està allà. Qui va al mercat ecològic hi va com si fos un parc temàtic i qui va al mercat convencional, va a comprar aliment. Si et veuen a tu, que els dones la possibilitat de comprar ecològic, els vas informant i així fas un altre circuit. Per mantenir tot el que tenim, amb el mercat no n'hi ha prou. Tots volíem viure de la terra i entre tots buscàvem un altre sistema i crec que anem per bon camí.
- És una bona fórmula?
- És una bona fórmula per nosaltres, perquè valorem més el producte, i pel botiguer i el consumidor encara més perquè és producte collit del dia que es serveix dos cops per setmana.
- Hi ha diferència en el sistema de venda que el del mercat?
- No, és igual, però alhora nosaltres podem intercanviar el nostre producte. Si un company fa porros i jo no en tinc, puc agafar-ne. No tens la necessitat de fer tant de ventall de productes. Entre tots fem, som dos o tres que fem el mateix producte per no deixar sense a la Xarxa.
- Ho coordineu?
- Sí. La idea és, encara no hi hem arribat, també tenir un tècnic perquè ens porti totes les finques de la manera que ens agrada a nosaltres, fer-ho tot unificat i donar-li un segell una mica més enllà: un sistema de treball, com treballar els compostatges. I coordinar a l'hora de plantar. Ara ja tenim un historial de què hem venut però hem d'arribar a aquest punt que aquesta persona faci un seguiment dels cultius. De moment ho fem entre tots.
- Us esperàveu l'èxit?
- Sí, [riu] hi creiem en el projecte, per això ho vam tirar endavant. Ens sorprén que potser hem tingut sort de la Covid, perquè a les botigues de poble treballen una mica més. És una manera que la gent que consumia ecològic, i la que no, diguin mira tampoc hi ha tanta diferència de preu, o inclús a vegades és més barat perquè venem tot l'any al mateix preu.
- Sempre ha treballat amb ecològic?
- Des del 1998. El meu pare encara feia de pagès i jo vaig posar uns camps d'ecològic que tenia al meu nom, que són els que va agafar la meva filla, després. El meu pare no hi estava d'acord i en aquella època la crítica va ser brutal. Jo hi creia, per una qüestió filosòfica.
- Les noves generacions ho tenen més clar?
- Jo crec que sí, puc parlar pels meus fills, que ho tenen claríssim. És qüestió d'interessar-te, el menjar és primordial per a la salut, però la gent es deixa portar per altres històries. Hem de tractar bé la terra, perquè és la que ens alimenta i formem part d'ella. És aquest concepte que estem per sobre, i no és així, ella ens dona. La terra és molt generosa, només l'has de mimar una mica perquè et doni.