El temps de concessió frena el futur del Far de Roses com a equipament cultural i d'oci

El castell de la Trinitat i el far de la punta de la Poncella de Roses formen un conjunt patrimonial que l'Ajuntament sempre ha ambicionat reconvertir en un gran espai cultural de promoció turística i cultural. L'any 2016, unes excavacions van posar al descobert les restes de l'antiga bateria de Sant Antoni, datada del segle XVIII i situada just davant del far. Aquest fet va aturar el projecte inicial de reconversió d'aquest espai per a usos culturals i de restauració.

Inicialment, el projecte que es va presentar preveia un ús cultural a la planta baixa del far per a la difusió del patrimoni de Roses i, a la part dels jardins, el servei de bar i restaurant. La troballa de les restes de la bateria va fer replantejar la proposta reinvertint els usos, de manera que l'edifici del far passés a acollir el servei de restauració, amb la concessió del qual es finançaria part del cost de l'obtenció de la instal·lació per part de l'Estat espanyol, propietari d'aquesta.

El mes d'octubre passat, la Comissió d'Urbanisme de Girona va aprovar la modificació que havia de permetre aquest intercanvi d'usos. Amb el canvi, els terrenys del far, el baluard i el seu entorn van passar a qualificar-se com a sistema d'equipaments i dotacions, serveis tècnics i socioculturals. L'ús d'equipament serà el principal i es podrà complementar amb un bar, petit comerç i similars.

Per fer-ho possible, la comissió va aprovar una modificació puntual del planejament municipal de Roses que permetria rehabilitar el far i el baluard i adequar les seves instal·lacions a un nou ús. Les dues edificacions estan incloses al catàleg de patrimoni. L'àmbit d'actuació té una superfície de 4.448 metres quadrats.

Però tot plegat ha trobat un entrebanc important que l'Ajuntament intenta resoldre per a evitar que la inversió prevista sigui massa costosa, ja que la concessió que va fer l'Estat del far era per quinze anys i, a hores d'ara, ja n'han passat tres sense que s'hagin pogut fer les obres. L'alcaldessa, Montse Mindan, explica que «aquest fet ens condiciona i ens fa repensar bé el projecte, ja que ara només ens quedarien dotze anys de concessió, en teoria, i amb el cànon que hauríem de fer pagar, a l'empresa que gestionaria el restaurant, no en faríem prou. Necessitem que aquest termini de concessió s'allargui i estem mantenint converses per aconseguir-ho».

I és que la inversió prevista podria arribar al milió d'euros, amb l'agreujant que un cop acabada la concessió, tota la instal·lació podria revertir a l'Estat.

A més a més, també s'hi ha afegit un altre contratemps, com és que el restaurant no podria disposar d'un magatzem subterrani que, en principi, s'havia projectat en aquest espai per a poder-hi guardar tots els seus productes i materials.

Pel que fa a la restauració de la bateria per a fer-la visitable, el cost del projecte seria d'uns 255.000 euros. La intervenció arqueològica en aquest espai la va portar a terme l'empresa EducArt. La bateria conserva part de l'estructura i de la forma original. Es tracta d'una plataforma de pedra al damunt de la qual hi havia els canons. Hi ha la possibilitat de reconstruir la volumetria que tenia per poder-ne mostrar el funcionament. Aquesta estructura està inclosa a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La bateria de costa va ser projectada el 1797 per l'enginyer en cap de Catalunya, López Sopeña, molt abans que s'aixequés el far de la punta de la Poncella.