Una nova llei de benestar animal disposa que els propietaris de gossos hauran de subscriure una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi els danys que les seves bestioles puguin causar a tercers. Aquesta serà una mesura obligatòria avui aplicada únicament a les races perilloses fins que el legislador ha decidit que ja era moment de socialitzar la qüestió. La nova llei se’n diu de benestar animal però la realitat és que a qui millor protegirà un cop implantada serà a aquells propietaris que hagin de tirar d’assegurança enlloc de veure compromès el seu patrimoni quan els seus gossos la facin grossa.
Amb la fal·lera que un detecta a peu de carrer a favor dels esmentats quadrúpedes i donada la gran quantitat de parelles joves que decideixen no complicar-se la vida parint humans i en el seu lloc comprar un gos com a continuador de l’estirp, entenc que els propietaris s’afanyaran a contractar les esmentades pòlisses abans que passi cap desgràcia.
Perquè als gossos se´ls estima molt i això ho sap qualsevol que hagi tingut algun cop a la vida un gos a casa. Fins i tot en ocasions mereixen millor afecte que alguns humanoides als que ens veiem obligats a aguantar Malgrat tot, una cosa és l’estima i una altra molt diferent que s´hagi de mantenir indemne el nostre animal de companyia “ui-no-sé-què-ha-passat-mira-que-mai-mossega-ni-fa-res” quan provoca accidents de transit, fa malbé mobiliari urbà o introdueix la cama d’algun ciclista o corredor amateur entre les seves poderoses i irracionals mandíbules.
Al final i com sempre les que més hi guanyen són les companyies d’assegurances que suposo que a hores d’ara, mentre es freguen les mans comptant els ingressos que percebran les seves arques, ja comencen a buscar unes bones clàusules que les permetin evitar el pagament dels futurs sinistres.
En qualsevol cas, molt a favor de mesures com aquesta. Donada la proliferació de cans entre gran part de la població i la conseqüent elevació dels riscos de tota índole, més val prevenir que curar.
Quedo a l’espera de la propera decisió legislativa consistent espero en fer cotitzar i tributar els propietaris per l’ús de recursos públics dels seus animals de companyia. Ja que no pugen catalanets ni catalanetes, almenys que l’animalada pugui fer-se càrrec de les nostres futures pensions.