Molts dels que llegeixin això recordaran perfectament els bolígrafs vermells que utilitzaven, fa anys, els mestres i senyoretes, amb els quals corregien els exercicis i marcaven les errades en els exàmens. Un color cridaner, que saltava a la vista per adonar-nos d’allò que no havíem fet bé i que tampoc passava per alt als nostres pares que, en comunió amb el pensament del professor, ens reprimien la nostra manca d’encert o d’implicació.
Doncs es veu que ara volen prohibir aquest color a les marques que facin els educadors, ja que això podria suposar un trauma per als alumnes i que només cal que s’assenyalin els encerts, no les errades. Un esgraó més en l’evolució de la formació en les darreres dècades, amb una sobreprotecció dels infants, possiblement necessària, però, altrament, potser un pèl exagerada. Però és la tendència que avalen els gurús de l’ensenyament, que planifiquen els objectius dels cursos per «assoliment de valors» i que eviten els suspensos disfressant-los de «cal millorar» entre altres conceptes.
No seré jo qui posi en dubte els beneficis d’aquests mètodes, però trobo a faltar altres aspectes, com el respecte cap als professors o la millora en alguns coneixements bàsics indispensables, com es desprèn dels resultats de les darreres proves de competències bàsiques. És un fet que molts joves no saben identificar un país en el mapa, ni escriure amb poques faltes o calcular l’àrea d’un triangle, pocs tenen ganes de llegir dos llibres a l’any o que fer una simple operació matemàtica han d’ajudar-se de la calculadora del seu inseparable mòbil. Són els que ara ja estan en el mercat laboral i que fan que les empreses, preocupades, es lamentin del baix nivell, no només de coneixements i sentit comú, sinó també d’implicació.
Comença l’any escolar i, com cada curs, no falten polèmiques pels calendaris, les hores lectives, les activitats extraescolars, barracons perpetus o manca de professors i deixem en segon pla uns infants innocents, als quals certament cal protegir, sobretot de males amistats, de costums inadequats i proveir-los d’educació i respecte, però també de capacitat de sacrifici i dels coneixements que serveixin per fer pujar el nivell cultural de la ciutadania.
El color roig, malgrat que sigui el color de la sang, del dimoni o de les prohibicions, sempre serà el que els marcarà aquella «línia vermella» que no s’ha de travessar.
