Crisi energètica, conflicte bèl·lic i increment de preus. Causes i efectes de l’actual situació geopolítica que tots aquells que vàrem viure els anys setanta –alguns encara amb pantalons curts– també relacionem amb els canvis econòmics i socials derivats de les crisis del petroli de la dècada.
En aquella ocasió, els països de l’Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli varen tancar l’aixeta a Occident. Un tsunami que va despertar la consciència energètica malgrat que, cinquanta anys després, diria que no estem molt millor. Però, sobretot, va transformar la manera de guanyar-se la vida de moltes persones.
L’exposició Made in Figueres. La ciutat de la locomoció, que s’ha vist a l’Antic Escorxador fins aquest cap de setmana i que continua al Museu de l’Empordà fins al 9 d’octubre, reivindica aquella ciutat industrial que es va diluir amb la crisi del petroli. A començaments de la segona meitat del segle passat, Figueres era la segona productora de bicicletes d’Espanya per darrera d’Eibar. Un de cada quatre treballadors pertanyien al sector del metall. Com m’explicava el meu pare, això feia que la celebració de Sant Eloi es convertís gairebé en la tercera festa local.
El magistral treball dels comissaris Josep Algans, Manel Gràvalos i Francesc Guillamet només és la punta de l’iceberg per reconnectar-nos amb una ciutat que els més joves, i molts altres figuerencs, desconeixen. La indústria s’ha vist superada àmpliament pel sector serveis que, a finals del primer semestre d’aquest any, ocupa vuit de cada deu treballadors en actiu.
Europa ha decidit reindustrialitzar-se per recuperar la sobirania econòmica i la competitivitat tecnològica. Que Figueres, segons un estudi recent, lideri la creació d’empreses d’activitats intensives en coneixement i tecnologia a Girona és una gran notícia. Si aquesta tendència es consolida, la ciutat pot superar l’actual monocultiu econòmic i recuperar aquell talent industrial Made in Figueres que va enlluernar el món. Que així sigui.
