Potser la fotografia que tenim del demà és fixa, i, no obstant això, és una imatge variant, de la mateixa manera que és variant la pròpia vida. Aquests somnis del futur, canviants, estan en continu moviment a causa de les modificacions de la pròpia consciència humana. Quan la col·lectivitat humana canvia i creix, el potencial del futur fa el mateix.
Es diu que el poder del pensament és prou fort per a ser creatiu fins al nivell físic. Quins somnis de futur tenim en aquests moments? Veritablement, creiem que tot està perdut i que la civilització cau pel penya-segat? Potser sigui cert, perquè sembla que, seguint els passos que estem portant en aquests moments, no queden gaires sortides més... I que la Terra comença a estar-ne farta també sembla una realitat... Però altres episodis semblants han passat al nostre planeta i s’ha realitzat una regeneració per començar des d’una altra perspectiva.
Tanta por ens fa pensar que haurem de renunciar a moltes coses si volem continuar vivint? Som conscients del que la nostra avidesa de poder, d’adquisició, de ser més, ha fet en el conjunt? Som conscients que hem desequilibrat l’harmonia existent? Som conscients que les renúncies que haurem de fer les farem de grat o per força?
Quants grups d’amics, en trobar-se i encetar tertúlia, debaten sobre noves maneres d’organitzar la vida, la societat, el treball, l’esbarjo? O es parla del temps –per sobre–, de futbol, o d’altres superficialitats que entretenen, sí, però no aporten res al conjunt? Ens hem instal·lat en una cultura de l’entreteniment. Avui quasi tot –les arts, la literatura, la filosofia, i fins i tot la ciència– està enfocat a l’entreteniment sense que s’hi busqui cap mena de profunditat. Si ens entreté una estona, ja n’hi ha prou, no hi busquem res més. La cultura s’està adherint quasi exclusivament a l’oci, però la paraula cultura –que vol dir «cultivar»– hauria de fer brotar flors més interessants que les del pur passatemps.
Deia al principi que la ment té molt de poder. Doncs sí. Només de pensar, parlar, somniar sobre alguna cosa concreta, ja es generen ones que escampen aquestes idees pels quatre punts cardinals... i encara que no ho veiem, encara que no ens n’assabentem, aquestes idees impregnen altres ments i altres espais tot propiciant una nova mentalitat que pot construir un somni de futur més engrescador que no pas la temuda apocalipsi.
