S’han dit moltes coses ja sobre el recent pla d’estalvi energètic. Però en trobo a faltar una, que pot quedar solapada amb tanta cridòria populista, porti per nom «Ayuso», o no. Seria bo que, entre els que estem per estalviar energia, es faci alguna crítica per una reconducció del pla, atès que, segons com es realitzi, pot tenir efectes col·laterals no desitjats.
En primer lloc, són de domini públic les repetides declaracions del Govern espanyol, i el text del pla ho explicita, que aquest pla es du a terme per reduir el màxim possible el consum de gas natural (un 7% segons l’acord al qual es va arribar a la UE). En cap moment es diu, ni s’emmarca aquesta mesura, per raó de l’emergència climàtica declarada pel Govern espanyol fa tres anys i, per tant, en mesures de sostenibilitat ambiental, en un marc de reducció urgent de combustibles fòssils (inclòs el gas liquat dels EUA, en augment, més car i més contaminant). Atenció doncs a l’equívoc marc de referència...
Hi ha qui diu que aquest marc normatiu, aprovat a la calor de les mesures endegades per la UE, i concebudes a la darrera Cimera de l’OTAN de Madrid, per reduir la dependència europea del gas rus, poden ajudar més a conscienciar la població i les empreses, a fer estalvi energètic, que la de responsabilitzar-nos dels nostres actes i hàbits de producció i consum no sostenible, en un marc d’emergència climàtica. De fet, hi ha qui no sols ho diu, sinó que aprofitant que el Pisuerga pasa por Valladolid, com es diria en castellà, intenta que la població compri les mesures, com si es tractessin de mesures de sostenibilitat fruit de l’emergència climàtica. Tot plegat demostraria que no hi ha arguments, ni s’estan fent prou esforços ni polítiques de dinamització ambiental, de pedagogia climàtica i de pedagogia energètica, que estiguin conscienciant la població que gradualment, per sectors, en funció d’ingressos, emissions per càpita, etc., amb fiscalitat ambiental (qui més contamina, més paga), hem d’anar reduint la nostra petjada ecològica, en el consum, la producció, els transports, l’alimentació, etc.
El missatge que «contra Putin» sí que serem capaços de reduir el consum d’electricitat o de gas i, en canvi, no hi hagi arguments i directrius per fer-ho per l’emergència climàtica i per reduir el consum de fòssils, és un missatge agosarat i perillós. Com que no s’empara en l’emergència climàtica (com a element transversal i de país, sinó ideològic) i no tenir com a objectiu reduir el consum de combustibles fòssils, tots, resulta simbòlic i susceptible de confusió i politització. Poc estalvi i un missatge ocult: l’emergència climàtica no és tan greu.
