Ja farà quasi un any aproximadament que una persona encimbellada per sectors antisistema com científic de renom per les seves teories «col·lapsistes», va dir a Roses, la següent frase: «Que els impactes ambientals d’un Parc eòlic marí enfront la Badia de Roses, serien superiors als impactes del canvi climàtic en aquesta zona». Encara ara, estic sorprès d’aquesta bestiesa anticientífica, gens ètica per no fonamentada en cap estudi científic i que no es correspon amb la realitat ni present ni futura. Atès que un dels arguments que es donava llavors i encara ara... (els impactes sobre la biodiversitat marina), salten ja pels aires avui, amb les onades de calor marina que estan afectant centenars d’espècies, i segons darrers estudis publicats aquests dies, afecten ja a la mortalitat massiva o accelerada de 50 espècies nostrades, és evident que ja avui, en present (i passat, ja que el procés no és d’ara), són els impactes del canvi climàtic els que estan malmetent la biota marina, el litoral (amb la progressiva desaparició de sorra, arenals i platges), la salut i la vida de les persones (i atenció al turisme, si comença a no gaudir amb aquestes temperatures, doncs no serà un parc eòlic qui les allunyi en un futur indeterminat, sinó ben aviat amb 45° durant el dia o 30° a la nit). Potser hauríem de recordar el Glòria 1, ja que el Glòria 2 està trucant a la porta, per evidenciar que el «temps violent» (nou terme meteorològic que fa un any no teníem) i que defineix episodis extrems amb potencial destructiu, estan a l’ordre del dia, igual que els incendis forestals de «sisena generació» (terme, que fa dos anys no teníem) o els «esclafits càlids», fins ara quasi desconeguts
També cal tenir present les morts atribuïdes a la calor, que a la demarcació de Girona, ja quadrupliquen les del tot l’any 2021. Quina quota part correspondria al litoral gironí de la costa brava nord? Així ja tindríem el dia d’avui els morts, comparats amb els «no morts» que en un futur podria provocar un parc eòlic marí (???!!!). També tenim el deteriorament de la qualitat ambiental de l’aire producte de les constants tempestes de sorra del Sàhara, cada vegada més freqüents, i que estan provocant un augment de partícules en suspensió, i per efecte, de problemes respiratoris, així com un augment de l’acidificació i salinització del mar, ja que són tones al cap de l’any, les que cauen al mar i van deteriorant la cadena tròfica.
Tot plegat ens hauria de fer ser més prudents a l’hora de crear alarmes socials infundades, que desvien l’atenció i massa crítica, i faciliten posposar accions immediates enfront l’emergència climàtica en curs.
