La vida, com un fil musical on hi ha lamentacions i esperances, crits de joia i d’angoixa, missatges d’amor i de desamor. Els adolescents, potser perquè no els agrada aquest fil musical de la vida, van sovint amb els auriculars posats a les orelles, escoltant Rosalía o Els Pets.
L’agost que estem transcorrent, amb molta calor i amb perill greu de focs, m’ha portat l’oportunitat de poder assistir a una dotzena de concerts, alguns a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, altres a les esglésies parroquials de Pals i de Begur; també al Mas Badia de Sant Esteve de Guialbes. Concerts ben diversos amb Xostakóvitx, Bach, i fins i tot havaneres. Concerts amb solos de guitarra d’Eduard Niebla o amb el Quartet Gerhard o l’orquestra Europa, dirigida pel meu amic En Horts Sohm.
La música és molt important per a les persones: ens permet expressar pors i alegries, sentiments molt profunds. I ens permet canalitzar aquests sentiments, i amb la música alleugerim les nostres penes o ens faci créixer l’alegria dins nostre.
S’explica que la música clàssica estimula àrees cerebrals que ens permetran mantenir-nos alerta, optimitzar processos d’aprenentatge o millorar la concentració. Fins i tot es considera que ajuda a superar l’estat de depressió, a reduir l’estrès i a millorar el nostre estat d’ànim.
Després de dos anys amb mesures Covid que han fet suspendre tants i tants actes socials, i, per tant, molts dels concerts i festivals de música, sembla que aquest estiu tindrem una abundant collita de festivals i de concerts de música, especialment en la nostra Costa Brava, que ens retornen a una normalitat que contrasta amb la situació de crisi econòmica, d’augments de preus dels productes bàsics i de la guerra, ara ja sembla oblidada, d’Ucraïna i de tants altres llocs del món.
El diari Ara diu que en aquest mes d’agost hi ha, a Catalunya, almenys trenta-cinc festivals musicals, entre els quals se citen, pel que fa a l’Alt Empordà, la Schubertíada de Vilabertran, els Sons del Món a Roses, El Portalblau de l’Escala o el de Sant Pere de Rodes. I, al Baix Empordà, el Festival de Torroella de Montgrí, que ja compte la quarantena sessió, o el de Cap Roig de Calella de Palafrugell, i el nou Festival Clàssic Pals, o el de Begur i el de Tossa de Mar o Castell d’Aro.
Quan viatjo sol d’una parròquia a l’altra, en la ràdio del cotxe hi sona per defecte l’emissora de Catalunya Música, que ofereix ben sovint molts concerts de música clàssica, que m’acompanya en aquests mesos de carreteres col·lapsades de cotxes.
La música clàssica és un terme que fa referència a la música arrelada a les tradicions occidentals, i inclou música religiosa i secular que abasta un ample període que va del segle IX a l’actualitat. La notació occidental és utilitzada pels compositors per detallar la velocitat, la mètrica el ritme i altres detalls sobre interpretació exacta d’una obra musical a l’intèrpret. Això deixa menys espai d’improvisació i d’ornamentació ad libitum, molt més freqüents en altres tradicions musicals.
El terme «música clàssica» no apareix fins a principis del segle XIX, amb la voluntat de canonitzar el període que va des de Johann Sebastian Bach fins a Ludwig van Beethoven, període considerat com una edat d’or de la música.
Entre la dotzena de concerts d’aquest agost, tinc la sort de poder escoltar un concert d’orgue, amb acompanyament de viola i violí, a l’església parroquial de Pals. Podem dir que som dipositaris d’un orgue de tubs, de 1983, obra de Gerhard Grenzing, l’únic orgue de la factoria Grenzing a la Diòcesi de Girona.
L’orgue, tot i les grans diferències que hi ha de mida, de fabricació, de nombre de tubs o de registres, és considerat l’instrument musical més gran i complet, tant pel que fa a les seves dimensions físiques, com a la seva varietat i riquesa tímbriques, i al fet de ser l’únic instrument que abasta tots els sons musicals audibles, des de les notes més profundes (greus) fins a les més remotes (agudes). S’ha dit, de l’orgue, que és el «rei dels instruments».
Us suggereixo que poseu música, i si pot ser clàssica, al fil musical de la vostra vida, per apagar altres mals sons que ens porta la malaltia, la guerra i les crisis que ens toquen viure.
