Amb tot el respecte, el nostre reconeixement a Núria Feliu i Mestres. Aquest juliol, la televisió catalana, TV3, no ha parat de fer-la sortir a la pantalla, recordant, sobretot, que cantava sempre en català. Ella mateixa, a vegades, es lamentava de no ser cantautora. Però la feina que ha fet trobo que és una meravella. Agafava cançons, normalment força escoltades per la seva qualitat melòdica, i les interpretava en català.
Precisament, aquest sistema, a mi, sempre m’ha agradat, ja que, tot sovint, he pensat que era una llàstima que cançons molt cèlebres només les poguéssim escoltar en una altra parla i, per tant, la majoria no enteníem què és allò que deien. Núria Feliu ho feia fàcil, ens feia arribar no només el missatge de tantes composicions, sinó també el seu sentiment.
P.D. El divendres 22 de juliol, la gran icona de la cultura catalana, la Núria Feliu i Mestres, ens va deixar. Però les seves cançons continuaran brillant, com l’estel que ens recorda la nostra parla. No t’oblidarem. Descansa en pau.
