Quiosc

Empordà

Raul garrido

Això ho sap tothom

Raül Garrido

Empordanet

"Els que ens desplacem sovint entre les dues comarques i gaudim, ni que sigui al volant, del paisatge vora carretera, recolzem la teoria que hi ha un tercer Empordà, el que cavalca entre les dues meitats"

El nom d’ «Empordà», referint-se al territori, és sinònim de lloc envejat, només a l’abast d’uns quants afortunats, que tenim sort de gaudir-ne tot l’any. No és casualitat que els grecs, els ibers i els romans s’hi establissin, no només per la situació estratègica, sinó també per tot allò que la terra els podia donar.

Em consta que els empordanesos actuals valorem molt positivament la sort de viure en una plana, vora el mar i a peu de muntanya, que ho té tot a mà. Camps arrenglerats, arbres dominats pel vent, pobles de postal, serveis, natura, bon vi i una gastronomia saludable i variada.

Anar a l’Empordà, sobretot pels habitants de la Catalunya central o francesa, és una excursió esperada i valorada.

Però fixeu-vos que, arreu, es parla de l’Empordà com un conjunt homogeni, tant si es refereixen a Figueres o a Palamós. En realitat, com bé sabem els natius, ens dividim clarament en dues meitats, la part nord, anomenada Alt Empordà, i la sud, com a Baix Empordà, tot i que també abraça dos trossos d’altres comarques com són el Pla de l’Estany i el Gironès. I penso que aquestes divisions estan, a més, força diferenciades paisatgísticament.

L’Alt –més castigat per la Tramuntana, però més a prop de l’Albera– ofereix paisatges més secs i feréstecs i, per contra, el Baix, amb clima menys rigorós, agafa sovint unes tonalitats cromàtiques molt brillants. La costa nord, més brava i escarpada, fa que les seves cales siguin les preferides per banyistes i navegants, mentre que la sud, més oberta i arenosa, s’obre a ciutats més poblades.

Però, val a dir que, els que ens desplacem sovint entre les dues comarques i gaudim, ni que sigui al volant, del paisatge vora carretera, recolzem la teoria que hi ha un tercer Empordà, el que cavalca entre les dues meitats i que, estant al mig, s’emporta el bo i millor dels dos.

És el que Josep Pla va batejar com a «Empordanet» a peu del Montgrí, menys explotat i natural i que inclou pobles tan encisadors com Pals, Monells, Peratallada o Ullastret amb les seves ruïnes, banyat pel Daró i el Ter en el seu millor tram.

Tres territoris, diferents i complementaris, que sumen encant per demostrar als visitants que, siguem de l’alt, del baix, de terra endins o de mar enllà, aquest Empordà, únic, és realment el paradís que s’havien imaginat.

Compartir l'article

stats