Quiosc

Empordà

manel puig

De Cal Recader

Manel Puig

Dalt de tot, al terrat!

"S’hi veuen els Pirineus, la serra de Rodes, el mar, el ros del blat i el verd de la userda, i les places, els carrers, i també les nostres cases, on per perspectiva i forma hi destaquen especialment els seus terrats"

En els seus inicis, Roma es construí sobre set turons. Salvant les distàncies i fent-ne un paral·lelisme, la vila de Castelló d’Empúries es va edificar sobre cinc pujols. Avui els coneixem com a: Puig de l’Era Mala, Puig del Mercadal, Puig de Cavalleria, Puig de la Muga i Puig Salner, és precisament sobre aquest darrer promontori on es vesteix l’estimat campanar major de la Basílica de Santa Maria. Aquesta impressionant talaia castellonina ens ofereix visió lliure de tots els punts cardinals. S’hi veuen els Pirineus, la serra de Rodes, el mar, el ros del blat i el verd de la userda, i les places, els carrers, i també les nostres cases, on per perspectiva i forma hi destaquen especialment els seus terrats. Aquests espais planers i multiformes tenen en comú que estan protegits per una barana, la qual té dues funcions principals: ens guarden de caure daltabaix i alhora la utilitzem per a recolzar-nos-hi i fer el xafarder. Solen tenir una lleugera inclinació de desguàs cap al carrer i habitualment són fets de rajoles rejuntades on el verdet hi prospera lliurement. S’han convertit en llocs en desús i de mals endreços. Com a molt, per posar-hi alguna antena. Tot i això, avui encara s’hi poden observar llençols, pantalons, samarretes, mitjons i alguns calçotets eixugant-se al sol i al vent.

Precisament d’aquesta part més elevada de les nostres cases, se’n fa ressò l’extraordinària exposició Terrats. Trenta mirades d’un espai in(discret). Aquesta mostra fotogràfica, inaugurada el 2 de juliol passat a l’Ecomuseu Farinera, és comissariada per l’artista Pilar Farrés i ens ofereix la possibilitat de conèixer la visió i interpretació personal d’un total de trenta artistes sobre aquests espais a tocar del cel. Per acabar us voldria fer veure que en una casa, d’entrades de llum i sortides n’hi ha de totes formes i mides: finestres, balcons, claraboies, celoberts, terrasses, eixides totes elles tenen unes quantes coses en comú, fins i tot es poden assemblar, però no són com els terrats. Els terrats són aquells espais que hi ha a dalt de tot d’una casa, a prop dels núvols, de la lluna, més amunt d’allà no hi ha res. Us animo, doncs, a visitar aquesta mostra que restarà oberta fins al 25 de setembre.

Compartir l'article

stats