Fa pocs dies, en el marc del Festival de dansa Figueres es Mou, es va poder gaudir d’un recorregut per la ruta de l’art urbà que pot contemplar-se en diversos punts de la ciutat; acompanyats per dos ballarins, en una curiosa barreja entre l’art en moviment i l’art estàtic, sorprenent, atractiu i original.
En el recorregut, era parada obligada al carrer Enginyers on es poden trobar dos murals, un de l’artista BL2A en els vells comptadors de registre que els ha canviat com una mitja, i l’altre un mural a la paret del Museu de l’Empordà de l’artista i escriptora valenciana Paula Bonet. Dos elements d’art urbà d’una esplèndida execució i una bellesa extraordinària.
Curiosament, i en paral·lel aquesta ruta per l’art urbà de la ciutat de Figueres, tenia lloc a Barcelona el judici d’aquesta artista valenciana contra el seu presumpte assetjador; un judici que arriba després de més de tres anys de denúncies i –interpreto– un autèntic malson per a Paula Bonet i, és clar, pel seu entorn més immediat que ho ha viscut.
Evidentment, no sé el desenllaç del judici, i per descomptat que vagi per davant la presumpció d’innocència, tot i que sembla que l’acusat tenia un altre judici per assetjament i les amenaces proferides eren, en bona part, amenaces de mort. Desconec el conjunt del procés fins avui, només a través dels mitjans de comunicació, però fa venir esgarrifança pensar en com viuen les persones que pateixen assetjament i com acaben tancant-se en elles mateixes.
Podem dir-ne idees encadenades, ja que la contemplació del mural, no es pot deslligar de la trista actualitat. Una experiència nefasta per qui és objecte d’assetjament, però que acaba transcendint, agradi o no, atès que ha estat passar pel magnífic mural que vesteix la paret exterior del Museu de l’Empordà de Figueres, pintat per la Paula Bonet, i no pensar només en allò que ens pot transmetre el seu art, sinó en el malson viscut per una experiència personal per la qual ningú hauria de passar.
