Nicolas Chauvin és un personatge quasi mitològic a l’altra banda de l’Albera. És conegut per la seva devoció per Napoleó Bonaparte i la defensa del patriotisme nacional, que van passar-li factura. Desfigurat i mutilat a causa de nombroses batalles, els seus èxits bèl·lics es va transformar en exhibicionisme i falta de modèstia. D’ell deriva la paraula xovinisme, que l’Enciclopèdia Catalana defineix com l’«excessiva admiració pel propi país, que desfigura la realitat nacional i crea desinterès o fins menyspreu per altres cultures i països».
La paraula desagrada a la majoria dels nostres veïns, ja que acaba relacionada amb ideologies totalitàries, xenòfobes i racistes. Encara que després dels últims resultats electorals, penso que la República es troba en un nou procés de xovinització, un fenomen que recorre perillosament mig món. Amb tot, França sempre s’ha mostrat activa en la preservació de la seva identitat. Per a mostra, el nou botó que hem conegut aquesta setmana: ha prohibit l’ús de vint-i-vuit anglicismes gaming per preservar la puresa de la llengua.
El Ministeri de Cultura francès ha dit c’est fini –prou– a l’ús de paraules angleses en els videojocs, una mesura que també afecta la publicitat i l’audiovisual. A partir d’ara, mots també habituals aquí com streamer, cloud gaming, downloadable content (DLC) o free-to-play (F2P), passen a ser, respectivament i en el seu equivalent gal, jugadors en directe, joc en el núvol, contingut descarregable o jocs d’accés gratuït.
França no és l’únic país preocupat per aquesta invasió lèxica. A Catalunya, el Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT ha actualitzat el seu diccionari amb més de tres-centes paraules relacionades amb els videojocs, un sector amb una baixa presència del català. Dubto que aquí la seva obligatorietat acabés funcionant. Ara bé, si no fem res per millorar aquesta situació, el futur de la nostra llengua segueix en joc.
