Quiosc

Empordà

Maria Crehuet

Tramuntanades

Maria Crehuet

El romànic empordanès

"Ressalta la tasca que una joventut entusiasta va posar en el seu moment a partir d’hores de treball voluntari per tal de desbrossar algunes ermites romàniques"

El 12 de maig passat, en el suplement de comarques gironines del diari Ara, hi havia un reportatge sobre el romànic empordanès titulat «Un patrimoni abandonat», en el qual s’explica que el filòsof Max Pérez i el fotògraf Jordi Mestre proposen una campanya sota el nom «Som romànic», i alerten del risc d’ensorrament que pateixen molts monuments de la nostra comarca, a la vegada que reclamen la difusió i preservació d’aquests conjunts. Seria interessant recordar que el 1975, ara fa ja 47 anys, el Centre Excursionista Empordanès (CEE) de Figueres va publicar un llibre d’en Pitruc (Sebastià Delclòs) que, amb fotografies seves, d’en Josep M. Gavin, Joaquim Fort de Ribot i Alfons Romero, identificava 170 construccions romàniques a la comarca.

El llibre, titulat Guia del romànic de l’Alt Empordà, i que en Pitruc dedica «als paletes medievals de l’Alt Empordà», consta d’unes paraules preliminars d’Alexandre Deulofeu en les quals ressalta la tasca que una joventut entusiasta va posar en el seu moment a partir d’hores de treball voluntari per tal de desbrossar algunes ermites romàniques, apuntalar-ne d’altres o fer-hi alguna actuació atrevida, sense preocupar-se de si hi havia o no el vistiplau de l’administració corresponent. El llibre s’estructura en unes pàgines on hi ha una graella de fotografies, amb una fitxa de cadascuna d’elles, on s’explica el poble on es troba, el nom de l’església, l’any de construcció i la descripció de l’espai amb un mapa de localització de totes elles.

Què ha passat durant tots aquests anys que no s’ha fet res, o ben poc? És veritat que s’han consolidat els grans monuments, com Sant Pere de Roda i Vilabertran, per exemple, però moltes de les petites ermites i esglesioles escampades arreu continuen completament oblidades i abandonades. És que no tenen valor? O no en tenen prou? Implica també arranjar els camins què hi menen? Desbrossar l’entorn? Identificar-les amb rètols? No s’ha fet així amb els monuments megalítics? Per què no amb el romànic?

En les dues pàgines del suplement esmentat no hi ha ni una sola menció a la feina feta durant anys, per una colla de gent capitanejada pel CEE i plasmada en el llibre d’en Pitruc. Vull creure que és una omissió periodística i que els promotors de la idea sí que coneixen aquests fets, perquè no fa falta que cada generació inventi la roda.

Compartir l'article

stats