Darrerament, es parla molt del Catalangate i hi ha qui s’escandalitza de tot aquest greu afer d’espionatge. Fins i tot ha merescut l’atenció de mitjans internacionals i de la Comissió Europea. Però aquest afer, segons sembla, ha afectat (de moment) unes 65 persones, més familiars i advocats vinculats amb el mòbil dels espiats. És greu, certament, però més greu és l’espionatge massiu i indiscriminat (o discriminat) de tots aquells milers de persones, grups, partits, col·lectius, plataformes, que per les seves pràctiques alternatives, dissidents o rupturistes amb el Sistema, fa anys estan sent seguides, espiades, controlades, monitorades, a través del correu electrònic, xarxes socials, cercadors, navegadors, webs, etc. O, sense anar més lluny, han sigut o són censurades pels serveis de verificació de dades d’empreses o serveis de multinacionals tecnològiques privades, sigui Google, Facebook, YouTube, Twitter o d’empreses privades espanyoles, que al seu torn no controla ningú. Més d’una vegada s’ha dit i alertat sobre qui controla al controlador. El CNI només és la punta de l’iceberg, no badem.
De fet, hi ha molts ciutadans que els hi és indiferent si els espien o no, amb l’argument que «no tinc res a amagar», potser pensant en la seva bonhomia política (o apolítica), que paguen els seus impostos o multes, o que mai qüestionen l’autoritat (sigui quina sigui). Però això fa temps és un miratge. Són moltes les maneres amb les quals els mitjans i serveis d’internet, moltíssimes legals (la famosa lletra petita), no poques alegals i unes quantes il·legals, ens controlen per saber on estem, amb qui estem, què gastem, quins són els nostres gustos, etc. S’han publicat informacions en aquest sentit sobre Amazon, Alexa, Siri, Netflix, Huawei, etc. Doncs bé, tot això implica furgar, entrar i remenar en la nostra vida privada, el correu personal, professional o polític, la intimitat més personal, el nostre historial mèdic o clínic (recordem el certificat de vacunació digital), etc., i estem la mar de contents i cofois que ho facin. Són generalitzades les pràctiques de vigilància massiva que vulneren els nostres drets fonamentals i deixem fer. I per més que ens alerten Amnistia Internacional, Edward Snowden, Pedro Baños o Simona Levi, amb pèls i senyals, del que està succeint ara mateix amb el nostre mòbil, ordinador, tauleta, robot casolà, app o gadget, seguim alegrement confiats, fins que tard o d’hora, sense que necessàriament ningú ens hagi de suplantar la identitat, el Gran Germà (sigui l’Estat o el núvol digital), ens despulli dels nostres drets o ens porti al sistema xinès de punts de «bon ciutadà».
