Quiosc

Empordà

Lluis

Dimarts gras

Lluís Batlle

Arriben les fires

"Tant de bo aquestes fires marquin un punt d’inflexió i serveixin per començar a recuperar l’orgull de ciutat que quan jo era petit es flairava pels carrers"

Acostumat com estava a critiquejar les festes de la Santa Creu pel sacrifici i de vegades suplici que em suposaven el fet d’assistir a les seves activitats en qualitat de bon espòs i pare de família, m’adono que la pandèmia ha deixat molta osca i que dos anys de sequera festiva han sigut més que suficients perquè fins i tot un antisocial com jo trobi a faltar la celebració més sonada del nostre municipi.

He d’admetre que em ve de gust comprovar quines són les sorpreses que el programa de fires ens depara, i que fins i tot em fa gràcia voltar pels carrers entre les paradetes de productes artesans, roba, llibres i mostres de pintures, a risc de topar-te amb persones que no venen bé de veure, però amb l’avantatge aquest any de poder mantenir la mascareta i, per tant, navegar pel ritual de les salutacions de manera selectiva en funció de la il·lusió que em faci saludar o ser saludat.

Tinc ganes d’assistir al pregó i xupinassu inicials així com al castell de focs de cloenda de festes. De veure quins concerts hi haurà a les barraques o com caram es digui el nou espai, d’anar a les fires per pujar a l’Altamar i engegar a fer punyetes la dieta mediterrània mentre endrapo no sé per quin ordre uns xurros de xocolata i una poma de caramel. Vaja, que no em veureu participant en el concurs de Creus de Maig, però gairebé.

I quina alegria el fer de tornar a patir pel temps que farà. Firaires, comerciants i músics tots pendents que la pluja no els faci la guitza i puguin delectar ciutadans, visitants i mainada nerviosa amb les seves arts, productes i serveis i de passada guanyar-se la vida, que no estan les coses per deixar-se perdre oportunitats com les que ofereix una gran vila després d’uns anyets de no haver pogut fer caixa a causa de la pandèmia.

Tant de bo aquestes fires marquin un punt d’inflexió i serveixin per començar a recuperar l’orgull de ciutat que quan jo era petit es flairava pels carrers i que últimament, sigui per la pèssima situació econòmica, per la crisi sanitària o pels problemes d’immigració que encara que algú s’enfadi ja són més que evidents a la ciutat, ens han sumit una mica a tots plegats en l’apatia i el desànim vitals.

Com diu la cançó: «per tot això i coses que t’amago» voldria agrair a la vida aquesta nova oportunitat de festeig i desitjar molt bones Fires i Festes de la Santa Creu a tothom. Espero que en sapiguem gaudir amb joia, disbauxa i sense incidents ressenyables.

Compartir l'article

stats