Viatge «castelloní» a Madrid

En el moment que escric aquest text, estic tornant de Madrid. Els que heu viatjat amb tren i hi heu escrit sobre paper sabeu que, en segons quins trams, el va i ve dificulta l’escriptura. Tot i això, haig de dir en defensa d’aquesta màquina i vagons, que tot i anar més de pressa que els trens convencionals, té molt poc moviment.

Estic content, torno d’aquest petit viatge a la capital del regne d’Espanya, que m’han regalat la meva dona i els meus dos fills. Feia temps que tenia ganes de veure en directe el Gernika de Pablo Picasso. L’he vist i m’he emocionat, en viu encara és més extraordinari del que em pensava. Picasso, una meravella! Aprofitant la dosi cultural que portava dins, i la proximitat d’on estava amb el Parque del Retiro, vaig decidir anar a veure un monument destacat d’aquell parc fet per un castelloní. Gràcies a una conversa amb Constantí Turró vaig poder descobrir l’escultor Pere Estany i Capella (Castelló d’Empúries, 1865 - Madrid, 1923). Fou ell qui m’explicà que al Parque del Retiro hi havia uns lleons monumentals realitzats per Estany. Els vaig anar a veure i certament fan goig. Són fets de pedra negra i de grans dimensions, formen part de les escales monumentals d’accés a les aigües de l’estany del parc.

Cercant més informació sobre Pere Estany, he trobat que va estudiar primer a l’escola de Belles Arts de Barcelona i més tard viatjà a la ciutat de París per ampliar els seus coneixements artístics. Com a primer gran reconeixement, cal dir que va decorar els pavellons de Mèxic en les exposicions universals de París de 1889 i 1900. El 1901 es va traslladar a viure a Madrid. El 1904 va guanyar unes oposicions per a la plaça de professor de l’escola d’arts i oficis de la mateixa ciutat. Entre altres obres és autor de multitud de monuments funeraris, cal destacar-ne els de la família Mirambell del cementiri del Poblenou de Barcelona o el dedicat a Los hombres ilustres de la Basílica d’Atocha de Madrid. Podem trobar monuments amb la seva signatura a Santander, Cadis, Sevilla o Alacant. També fou reconegut amb la medalla de segona classe de la secció de Arte Decorativo de la Exposición Nacional de Bellas Artes.