Cistella i Vilaritg, un binomi rural agradable i acollidor
Els dos nuclis es troben situats al peu de la carretera GI-5101 que serveix d’enllaç als pobles d’interior de l’Alt Empordà

El nucli de Vilaritg conserva l'arquitectura dels temps medievals / Santi Coll

Cistella és un dels pobles que formen part del Consorci Salines-Bassegoda. El municipi està situat en un espai de transició, a mig camí de tot plegat. S’hi arriba per la carretera GI-5101, que enllaça tot un reguitzell de localitats que comparteixen un passat comú, des d’Avinyonet de Puigventós fins a Llers, Sant Llorenç i Albanyà, passant per Vilanant i Terrades.
Dins del terme de Cistella hi trobem diversos nuclis amb història pròpia com el de la Mare de Déu de Vida, la Ribera de les Planes, Sant Baldiri i Vilaritg. Aquest darrer té un marcat caràcter arquitectònic, ja que conserva edificacions de llarg recorregut històric, entre les quals hi ha el seu Castell protegit com a bé cultural d’interès nacional. Els historiadors han datat els seus orígens cap al segle XII i encara conserva restes de diferents etapes fins a la reconstrucció del segle XVII.

Vista de Cistella amb el campanar de Santa Maria / Santi Coll
Com per tot arreu en aquests rodals, situats a prop de la falda de la Mare de Déu del Mont, les esglésies i ermites són ben presents a la seva geografia. A Cistella destaca el temple dedicat a Santa Maria, que encara conserva la portalada romànica del segle XII. A Vilaritg, trobem l’església dedicada a Sant Martí, de la mateixa època i amb una porta impagable. Al seu voltant hi ha un dels cementiris més interessants del territori, amb nínxols escampats a causa de les circumstàncies de cada moment.
Tot aquest territori ofereix moltes possibilitats per a la gent que aprofita el temps per a caminar o anar amb bicicleta per a fer noves descobertes. L’orografia del terreny està marcat per recs i rieres de temporada, com són les de Vilaritg, de la Codina, Fregabou, Seguillar o Mas Camps.
A Cistella, va néixer l’eminent cirurgià i home de ciència Antoni Cibat Arnautó (1770-1811), considerat un dels introductors de la física moderna en el nostre país.
- Una persona pateix un infart a la Pujada del Castell de Figueres i és evacuada en helicòpter
- Un maletí d'eines Parkside de 80 peces per menys de 30 euros, al Lidl a partir de l'11 de setembre
- La tornada de Ramon Pellicer i l’adeu de Marc Ribas marquen la nova temporada de 3Cat
- Els metges inspectors de la Seguretat Social denuncien retards de 770 dies en les baixes: «Són les xifres més altes de la història»
- Els metges catalans convoquen una vaga indefinida a partir de l’octubre: «La gent està farta que el sistema se sostingui pel nostre sobreesforç»
- El vídeo viral de Macarena Gómez, 'La que se avecina', defensant Ceuta a Figueres: 'Espanya no es ven
- La Síndica rebutja suspendre sortides i colònies escolars: 'No podem reduir les oportunitats de l’alumnat
- Figueres donarà la Fulla de Figuera a Karina Gibert i a l’Associació de Malalts d’Alzheimer en el Dia de Ciutat