Un corremosques «tumultuós»

El corremosques no falla. Un dels esdeveniments de les Fires nascuts de les ments pensants de la ciutadania que més ràpid s'ha convertit en massiu, ahir no va tornar a decebre. Una multitud es va aplegar a la plaça del Correu Vell.

Ni la pluja va impedir aconseguir el que pretenien els seus organitzadors: «Es tracta de crear un gran « tumulto» que aconsegueixi foragitar les forces de l'ordre públic i les mosques que Sant Narcís va enviar per lluitar contra els croissants i els francesos (mateixa branca familiar)», indicaven.

I a fe de Déu que ho van aconseguir. Una altra concentració massiva de gent a Girona. Que aquí ja hi estem bastant acostumats. Aquest cop, però, no era cap acció reivindicativa o de protesta, sinó pura diversió: uns sanfermines però, en lloc de braus, amb mosques gegants. La gent guarnida per a l'ocasió amb un matamosques en una mà i un paraigües a l'altra, i mocadors al coll.

Si el públic no va fallar, els organitzadors tampoc. Qui pensi que a Girona hi ha un compromís de puntualitat l'han informat malament. Molt. Tres quarts d'hora d'espera. I tan panxos.

Ja abans de les vuit del vespre, sense pluja, els assistents anaven consumint tot tipus de brevatges i anaven comprant l' atrezzo per a la festa: matamosques i mocadors vermells. Amb l'agonia que la pluja va perdre la paciència i va començar a caure a raig i va obligar a treure el paraigües a aquell que havia sigut previsor. O a posar-se la caputxa.

El pregoner, l'artista polifacètic Jaïr Domínguez, es feia esperar juntament amb la banda musical que l'acompanyava, Ladilla rusa. Per amenitzar-ho, una música d'ambient adequada, Sabrina i la mítica Boys inclosa.

Fins que, xops com ànecs, va començar la festa, entre llaunes de cervesa, gots de barraques i alguns altres productes que no es poden escriure en aquest diari. Jaïr Domínguez era el relleu d'altres estrelles d'edicions anteriors com Josmar, Carmen de Mairena o Leticia Sabater.