A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
De visità al pantà que no té aigua
Eduard Martí
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».
A tocar del pantà de Darnius-Boadella, una família contempla el mirall d’aigua que inunda la Vall de l’Arnera, el pare li diu al fill gran que allà on tenen ara els peus, tot era aigua. «Fa quatre o cinc anys, l’aigua arribava fins a aquells arbres, ho recordo perquè estàvem asseguts en unes cadires i la teva mare posava els peus en remull». El fill, que es diu Sebastià, com el sant que venera l’ermita amagada a les aigües del pantà, li pregunta: «Pare, per què està tan baix el pantà?». El pare arronsa les espatlles, i respon: «El canvi climàtic, ja no plou com abans».