«Jo no tenia pensat ser fotògraf, però la vida m’hi va portar i no me’n penedeixo, ha estat una gran aventura professional i personal de la qual encara ara en gaudeixo amb nous projectes». Qui així s’expressa és Xavi Torner Malé (Figueres, 1957), jubilat des de fa poc. Parlar dels Torner és fer-ho d’una família reconeguda a la comarca en el món de la fotografia. Xavi és el mitjà dels tres fills del matrimoni format per Avel·lí Torner Gavaldà (Sant Llorenç d’Hortons 1921 - Figueres 2009) i Concepció Malé Lagresa (Espolla 1924 - Figueres 2012). Ell i els seus germans Lourdes i Pep van viure de ben petits la feina dels pares en un reduït estudi del carrer Sant Pau per on van passar molts empordanesos al llarg de la segona meitat del segle XX. La biografia d’Avel·lí Torner està carregada de vicissituds vitals que el van dur a patir els efectes de la guerra civil i la dura postguerra. Un apunt, va fer trampes per combatre en el bàndol republicà i va acabar passant vuit anys a la legió a l’Africà. La mare, que havia viscut l’exili a França, com totes les dones de l’època, va passar desapercebuda, professionalment parlant, encara que el seu nom ha de figurar en el llistat de les fotògrafes del seu temps. «Es van conèixer per carta, quan hi havia aquella campanya que demanava a les noies ser padrines d’un soldat», recorda en Xavi.
«Jo sóc fotògraf perquè el meu pare va ajudar una persona a pujar una persiana en el barri de Sants», diu rient Xavi Torner. «Resulta que un estudi de fotografia buscava un aprenent i s’hi va presentar molta gent abans d’obrir. Quan la mestressa va arribar, el meu pare va veure que li costava aixecar la persiana i la va ajudar... Va ser el factor determinant per a la serva contractació».
Xavi Torner no amaga la seva veritable vocació. «Jo volia ser enginyer, la tècnica m’apassiona. Abans de fer COU vaig treballar un temps al laboratori Laurocolor de Lloret, en teoria per ajudar a la secció d’electrònica, però la baixa de l’encarregat de revelatges en blanc i negre em va portar a una feina engrescadora. En aquest laboratori vaig descobrir una altra manera de veure la fotografia. Els pares estaven especialitzats en esdeveniments, actes socials, premsa... la mare portava la botiga i el pare sortia a fer feines a fora». A l’Institut Muntaner, la professora Dora Riera el va guiar pel món de l’art. «A classe, mentre els altres dibuixaven, jo feia fotografies». Aviat es va adonar que s’havia apassionat per la tècnica fotogràfica, per com s’havien d’aconseguir bones imatges. Aquest camí el va dur a ser un reconegut fotògraf del món de l’art, treballant en la captura de les imatges de col·leccions de museus. «Gent com el cineasta Tomàs Mallol em van ajudar a trobar pistes artístiques. Tots podem fotografiar un quadre, però en cada foto feta hi ha quelcom de teu».
Pare i fill tenien caràcters oposats. Això va fer que en Xavi es parés pel seu compte al carrer Doctor Ferran, va ser a finals de 1978. La dualitat dels Torner es va mantenir fins a la jubilació del pare, quan aquest ja tenia 71 anys. Aleshores el fill es va fer càrrec de l’estudi del carrer Sant Pau, on el negoci continua, encara que en un local més gran i que regenta Pere Pons, company de viatge des de fa anys.
«La meva generació ha viscut la gran revolució fotogràfica del segle XX!», exclama Xavi Torner, per afegir que ara que tothom fa fotos amb qualsevol dispositiu «la fotografia ha deixat de ser un valor personal per a guardar i s’ha convertit només en una mostra de la immediatesa». Jubilat, sí, però no s’està quiet. «M’agrada molt la informàtica i estic treballant en un projecte de 3600 que m’apassiona, de totes les esglésies i ermites de la comarca». Quasi res. En té per tota una segona vida.
