«Ha estat una sorpresa inoblidable, no m’esperava pas veure tanta gent coneguda al meu voltant. Estic molt content, ja m’agradaria tornar a fer cent anys demà mateix». Qui així s’expressa és Antoni Brugat i Faig, nascut a Cantallops el 20 d’agost de 1922. Just cent anys després, a la plaça Major del seu poble natal, on ha residit tota la vida, la família, els amics, els veïns i els representants de diverses institucions li van retre un homenatge sorpresa, que va incloure un vermut pagat pels seus familiars.
Conegut popularment com en Toni del camió, Antoni Brugat ha estat conductor professional tota la seva vida. Nascut a Cal Confit del matrimoni format per Joan Brugat Darné i Celedonia Faig Ambroser, va tenir un germà, Paco, un any i mig més gran. «El pare era llevador de suro, treballava al bosc i també era carboner i feia de pagès. Jo també en vaig fer, quan era jovenet, anat a la vinya i a l’hort».
Es va casar amb Caterineta Pairot Valls, filla de Maçanet de Cabrenys. Va tenir tres fills, Margarita, Josep i Jesús, i dos nets.
El dia de la festa, l’Ajuntament li va lliurar la insígnia del poble. La família hi era tota. «Fins i tot els de la Concòrdia estaven allà, fa vuitanta-dos anys i sis mesos que en sóc soci, segons em van recordar», explica emocionat.
Va començar com a mosso ajudant del camioner Jaume Armengol, en Met Morató, fins que es va parar pel seu compte. «He conduït molts camions, Chevrolet, Ford, Barreiros... Feia el transport de sabonet des de la Mina Canta de la Vajol, la Mina del Negrín, fins a Figueres. També portava fusta i suro des de Requesens i altres punts de l’Albera. Les carreteres han canviat molt, però les corbes encara són les mateixes». Durant un temps també va fer transport per tot l’Estat. «Només m’ha faltat passar per Cadis, la resta de províncies les he recorregut totes».
De la Guerra Civil encara recorda el pas de tota aquella gent que fugia cap a l’exili, aquelles cues inacabables que passaven pel nostre poble buscant un camí cap a França». Des de casa sentia els bombardejos sobre la comarca. També té viu el record dels diferents accidents aeris que hi ha hagut a la muntanya, entre ells el de l’avió correu francès que es va estavellar als anys cinquanta i l’aparell dels bombers, també francès, del foc de 1986. «Va ser terrible», diu. Com tota la gent del rodal, coneix bé la història de l’estraperlo, però posa cara de murri i només diu «sí, n’hi havia, sí».
Ha estat home de família, de festes. «Per carnaval, fins i tot quan no se’n podia fer, jo sempre em disfressava». Per molt anys!
Joan Sabartés: «Un homenatge molt merescut»
L’alcalde de Cantallops, Joan Sabartés es mostra molt satisfet per haver pogut participar en la festa de celebració del centenari de Toni Brugat. «Ha estat un homenatge molt merescut, d’un veí molt estimat», diu. Davant de tot el poble, Sabartés va definir-lo com «una persona tranquil·la, de tracte amable i poc amant de les discussions. En Toni també és una persona a la qual li ha agradat la festa i la broma, sempre ha estat disposat a participar en les activitats del poble. En definitiva, és una molt bona persona amb un molt bon caràcter».
El soci número 1 de la societat La Concòrdia
Durant la celebració de l’aniversari, Toni Brugat va rebre nombrosos obsequis per part dels veïns i les institucions. El director dels Serveis Territorials de Drets Socials de la Generalitat, Raül Morales, li va lliurar la medalla del centenari. Pere Ricart, en representació de la Societat la Concòrdia, va recordar que l’homenatjat és el soci número 1 de l’entitat. Flors, un quadre i música van completar la festa.
