El rosinc Iu Jaume Ametller, de 19 anys, s’ha proclamat campió del món de la categoria Youth B masculina als mundials d’Arinsal-la Massana, a Andorra, fent allò que més l’apassiona, córrer per la muntanya. Compagina l’skyrunning amb els estudis d’Història a la Universitat de Girona. Aquest juliol ha pujat al podi de l’esport internacional per partida doble: s’ha penjat una medalla d’or i una de plata practicant aquesta modalitat de curses de muntanya. El seu caràcter afable defineix un esportista que ha dedicat molt de sacrifici i esforç a complir un somni.
Sempre li ha agradat anar a córrer a la muntanya?
Des de ben petit, amb la família, sempre anàvem a caminar per la muntanya, fèiem excursions, i vaig començar a córrer quan tenia deu anys. Em vaig apuntar a l’escoleta de trail de Vilajuïga. Al principi, anàvem a córrer, a jugar, a passar-ho bé, a descobrir l’entorn amb els amics i amb els monitors... i, a mesura que han anat passant els anys, m’he anat centrant més en els entrenaments i en la competició.
L’escoleta de Vilajuïga li va obrir les portes a l’skyrunning?
Sí, l’escoleta em va posar un entrenador, Gabriel Campistol, i amb ell segueixo avui dia. Ha sigut un procés molt progressiu.
Aquesta temporada el mundial era el meu gran objectiu, he treballat molt dur. Ja només el fet d’haver pogut estar allà ha sigut un somni fet realitat
Què és allò que més li va cridar l’atenció d’aquest esport, tenint en compte que no és gaire freqüent?
Almenys aquí no és gaire freqüent, és cert, ja que gairebé tothom fa futbol. Sempre m’ha agradat poder sortir a l’aire lliure, caminar, córrer, fer excursions, buscar animals, mirar els diferents tipus d’arbres i de plantes, pujar cims... Al principi, era més aviat tot això el que més m’agradava, no tant competir. Però quan era petit vaig començar a provar de fer alguna cursa, alguna marxa, algun cros, tot molt tranquil·lament, i vaig veure que les dues coses que més m’agradaven, córrer i la muntanya, es podien ajuntar en un mateix esport, les curses de muntanya. Va ser perfecte.
Com descriu l’skyrunning?
Són curses per muntanya i literalment vol dir córrer pel cel. Hi ha dues disciplines i al Campionat del Món d’Arinsal-la Massana, a Andorra, vaig córrer a les dues. Per una banda, hi ha el quilòmetre vertical, que consisteix a fer mil metres amb un desnivell positiu, i en què vaig quedar segon. I després hi ha l’skyrace, que és un recorregut més llarg, amb pujades i baixades i normalment és circular. Aquest és el que vaig guanyar.
Havia competit anteriorment en algun mundial?
No, aquesta ha estat la meva primera vegada. El màxim que havia fet havien estat campionats d’Espanya. Aquesta temporada el mundial era el meu gran objectiu, he treballat molt dur. Ja només el fet d’haver pogut estar allà ha sigut un somni fet realitat.
Per on entrena?
Sempre he entrenat aquí, a Roses, per les muntanyes del voltant, pel cap de Creus. Però aquest any, vivint a Girona, l’entrenament l’he fet més per les Gavarres i els Pirineus de Girona. He fet molta bicicleta de carretera també.
Les curses de muntanya són un esport molt net, on en tot moment hi ha companyonia i molt bon ambient, respecte per la natura i el medi ambient i valors esportius cap a la resta de corredors
Requereix molt de sacrifici aquest esport?
Suposo que com tots els esports, però aquest especialment és sacrificat perquè el camí per arribar fins aquí és molt dur. Tot i això, és un esforç que compensa, perquè aporta moltíssim. Diria que molt més que altres esports.
En quin sentit?
Crec que transmet uns valors que potser altres esports no transmeten. Les curses de muntanya són un esport molt net, on en tot moment hi ha companyonia i molt bon ambient, respecte per la natura i el medi ambient i valors esportius cap a la resta de corredors. Per exemple, el reglament mateix de qualsevol cursa de muntanya diu que, si en algun moment cau una persona davant teu, t’has d’aturar obligatòriament i ajudar-lo, perquè, si no ho fas, quedes desclassificat. Pots estar jugant-te ser campió del món o subcampió, però si el de davant cau, has d’ajudar-lo.
Quant temps dedica a entrenar?
Cada dia, faci el temps que faci, tinguis o no tinguis ganes, i això vol dir que has d’aprendre a compaginar-ho amb la vida personal i saber prioritzar. Hi ha dies que no pots quedar amb els amics, no pots sortir de festa o fer un viatge perquè has d’entrenar.
La seva implicació en aquesta disciplina és professional?
No és professional del tot, perquè no m’hi puc guanyar la vida, però és semiprofessional. Estic federat i tinc contracte amb dues marques, Karpos i Scarpa.
Triï algun lloc de Roses pel qual li agrada córrer?
Triar un lloc és difícil. Diria tot el cap de Creus per la part de Roses, el Puig Alt, el Pla de les Gates i el Pic de l’Àliga fins a Jóncols.
