Una temporada més, fidel a la cita per tercer any consecutiu, el Girona, mesell com pocs, ho vol tornar a intentar. Després d’una campanya plena d’entrebancs i en què l’equip va saber refer-se d’un inici de curs més que preocupant, Míchel va aconseguir que les seves idees calessin i la plantilla rutllés. Quaranta-dues jornades després, l’equip torna a somiar amb l’ascens a Primera. Ho fa plenament conscient de l’enorme dificultat que suposa assolir-ho en un play-off, però també amb la lliçó apresa arran de les darreres males experiències. L’Eibar és el primer escull aquest vespre a un Montilivi que pot fregar el ple. Fins ahir al vespre s’havien venut més de 9.000 entrades, la qual cosa vol dir que hi haurà la millor entrada des de l’etapa a Primera Divisió. L’afició, entregada, respondrà i farà de l’estadi una caldera per tal d’empènyer els seus i d’atemorir un rival, tocat arran de quedar-se sense ascens directe fa quatre dies a Alcorcón en la darrera jornada de Lliga.
Els 7.432 espectadors que van ser al triomf contra la Reial Societat B eren fins ara la millor entrada de la temporada. Aquesta xifra ja es va superar dimarts i avui pot quedar-se força curta si els aficionats continuen engrescant-se. En aquest sentit, Montilivi superarà la darrera gran entrada d’abans de la pandèmia, que va ser contra l’Albacete (7.914 espectadors). Sens dubte, un ambient de gala i festiu que començarà un parell d’hores abans del partit amb la rebuda que l’afició té preparada a l’autobús de l’equip i que confia que sigui talismà com el dia del Mirandés. Per part visitant, s’espera l’arribada d’un centenar de seguidors de l’Eibar.
Fora del camp, el Girona guanyarà per golejada. Sobre la gespa ja serà una altra història. Els de Míchel van patir per assegurar el 0-0 diumenge passat a Burgos en un partit on a l’equip li van tremolar les cames al final. Segurament, el Girona no arriba en el millor moment del curs al play-off, però també és ben veritat que en els dos darrers partits a Montilivi, contra Tenerife i Mirandés, l’equip ha jugat a un nivell molt alt. Tampoc arriba en el seu millor moment, l’Eibar a Montilivi. Els bascos van veure com se’ls escapava l’ascens directe dels dits en l’última jugada de la darrera jornada diumenge passat a Alcorcón (1-0). Una garrotada de les que fa mal i molt semblant a les que ha rebut el Girona els darrers temps. Ahir, Gaizka Garitano es va afanyar a dir que l’equip s’ha recuperat i està preparat per aixecar-se i lluitar per pujar. «El Girona no és favorit», deia el tècnic basc. En la mateixa línia s’expressava Míchel, que espera avui «el millor Eibar possible» i que alerta que seria una equivocació pensar que el Girona tindrà avantatge anímic.
Malgrat que semblava que podia haver dit adéu a la temporada, Míchel no va descartar ahir Borja García pel partit. El madrileny es va fer mal a Burgos i va haver de ser substituït. Tot i això, També, segons el tècnic, Iván Martín i Terrats tenen possibilitats de jugar avui, malgrat les lesions que arrosseguen. Juanpe hauria de jugar tot i que encara no gira del tot rodó de la seva lesió. Amb el canari a punt, el Girona recuperarà la línia de tres centrals a darrere. Pol Lozano i Aleix Garcia són fixes al mig, mentre que Baena i Stuani també tenen el lloc garantit. El dubte és saber qui farà d’enllaç si Borja García no pot començar d’entrada. El relleu natural hauria de ser Samu Saiz. Sarmiento, Juncà i Kébé estan descartats per lesió.
Mentrestant, l’Eibar arriba encara en estat de xoc després del final dramàtic a Alcorcón. Garitano no podrà comptar amb els lesionats Feuillassier, Javi Muñoz i Òscar Sielva, ni tampoc amb el sancionat Atienza. El tècnic basc podria canviar de sistema i formar amb tres centrals al darrere. Això faria que Rahmani o Fran Sol caiguessin d’un onze on sí que hi seran els temibles Expósito, Corpas i Stoichkov.
