És professor de Judo al gimnàs Savas i a diverses escoles de Figueres. Va començar a practicar aquest esport quan tenia 12 anys i va ser un dels judokes fundadors de l'Associació de Judo de l'Alt Empordà.
Acaba d’aconseguir el 5è Dan, un reconeixement al seu esforç i dedicació pel judo. Organitza trobades, torneigs i, fins i tot, fa classes a diverses escoles i instituts de Figueres per tal de facilitar la pràctica del judo als seus alumnes i fer més entretinguts els seus debuts com a judokes. Gratacós, que fa 46 anys que practica judo, mostra una gran admiració i estima per aquest esport.
Ens trobem al gimnàs Savas de Figueres on ens rep per explicar-nos el que suposa ser judoka a l’Alt Empordà i el seu recorregut dins d’aquest esport.
Per què va triar el judo?
Vaig voler-ho provar perquè em va semblar místic i original. Vaig decidir que m’hi volia dedicar per raons familiars, és a dir, la meva dona, Dolors Casanovas, era la filla de la propietària Mariona Sabater, i em va proposar donar classes quan faltaven monitors; llavors els alumnes van ser els que em van motivar a dedicar-m’hi.
Quines han estat les seves fites? Què ha aconseguit?
Haig de dir que als anys 80 hi havia molt pocs campionats, ara ha evolucionat molt. Tot i això, els que em van sortir més bé van ser el Trofeu Internacional Atlàntic i el Campionat d’Espanya militar on vaig quedar sotscampió.
«Fem promocions a escoles, però el Judo apareix molt poc als mitjans de comunicació»
Es pot guanyar la vida únicament amb aquest esport?
En el meu cas no, sobretot perquè a l’estiu, tot i que nosaltres continuem oberts, tenim pocs alumnes. Per això combino la feina del judo amb la que faig aquí al gimnàs.
Requereix un sacrifici i una dedicació exclusiva?
Tinc cinc hores de classe al dia, haig de preparar aquestes classes i tinc reunions per organitzar campionats per tant ,sí, té una dedicació exclusiva. Per mi no requereix un sacrifici, però haig de viatjar per torneigs i m’obliga a deixar de fer coses, la família pot trobar-te a faltar.
Per què li agrada el judo?
Primer de tot, el que m’agrada és que en el judo hi ha un contacte constant. Hi ha un contacte físic i visual en tot moment, uns estímuls amb els canells, que en diem l’acció de pescar, és a dir, que és un esport en què tot és immediat i això em fascina. En segon lloc, m’agrada perquè en el judo s’aprofita la força realitzada pel rival per desequilibrar-lo; és com si dues persones estiren una corda pels costats oposats i una d’elles la deixa anar, l’altra cau a terra. Per acabar el que em va colpir van ser la filosofia oriental i els valors que té aquest esport.
Què suposa haver obtingut el cinquè Dan?
És un reconeixement de la Federació Catalana per un treball ben fet, no només meu, sinó de tot l’equip del Savas i de l’AJAE. Reflecteix la nostra professionalitat, continuïtat i èxits.
Com creu que es podria popularitzar el judo entre els joves?
Nosaltres fem promocions a escoles, però molta gent no sap el que és el judo. Apareix molt poc als mitjans de comunicació i esdevé molt complicat popularitzar-lo. Es podria fer si els mitjans col·laboressin.
Quin paper juga l’AJAE en àmbits formatiu i competitiu?
Organitzem trobades comarcals i intercomarcals, maratons; fem activitats en comú que no podríem fer individualment. També sol·licitem subvencions que ens permetin millorar instal·lacions, tenir més tatamis...
Com és que no s’ha fet el tradicional Torneig de Fires de Judo?
Nosaltres necessitàvem tenir les instal·lacions amb temps, però amb la Covid no sabíem si estarien disponibles o no. A més a més, les obres en el pavelló van fer que esdevingués encara més complicada la possibilitat de fer el torneig. Esperem poder-lo fer l’any vinent.
S’ha notat l’impacte de la pandèmia en el gimnàs Savas i en els joves judokes?
Sí, com a tot arreu. Ens van tancar al març del 2020 i vam tornar a obrir a l’estiu però, és clar, entre que a l’estiu poca gent fa judo i que tothom estava insegur i tenia por de relacionar-se, es feia força complicat. A l’octubre d’aquest mateix any, començàvem a remuntar, però al gener de 2021, la pandèmia va provocar un nou tancament dels gimnasos. No tornarà a ser com abans per a ningú, tot i això, estem contents, ja que s’ha apuntat gent nova, però sobretot perquè ha tornat molta gent que ja venia abans de la pandèmia. Després de trencar-se el vincle per culpa de la Covid, han confiat en nosaltres i les nostres instal·lacions i han decidit tornar.
