"Cal una piscina nova a Figueres, quan a Barcelona els expliquem com ens entrenem es posen les mans al cap"

Jordi Riu té 27 anys, és de Vilafant i després de vuit anys en el Club Waterpolo Figueres, on ha exercit de tècnic i de coordinador, tancarà l´etapa per marxar a l´estranger, d´aquí a un mes. Riu té previst anar a treballar de mestre durant dos anys a Myanmar, antiga Birmània i que està al costat de Tailàndia. A més de portar tres equips, també deixa la selecció gironina cadet, que ha dirigit els últims anys.

Què et porta a tancar l´etapa del CW Figueres per marxar a l´estranger?

Havia pensat que havia de fer un canvi d´aires. Després d´acabar CAFE (Ciències de l´Activitat Física i de l´Esport) a Girona vaig estudiar magisteri, de primària, i un màster de secundària. Ara, estic a les Escolàpies fent substitucions i sumat amb el waterpolo són masses hores; aquest any ha estat complicat, ho havia de reduir d´algun lloc i al final ho he reduït del tot. Porto tres equips, els últims anys he estat en el CWF de dilluns a divendres, de 17.30 a 23 h, i en els partits dels caps de setmana.

Per què Myanmar?

És una oportunitat personal i laboral única; crec que són trens que s´han d´agafar. Me´n vaig a Myanmar a fer de professor d´Educació Física en una escola internacional. Deixo el club i les Escolàpies, els estic molt agraït per haver comptat amb mi.

Quant temps portaves en el CWF?

Des del 2010. Vaig començar a la universitat, portant equips de natació i de waterpolo en escoleta i benjamins. Al 2013, amb la marxa de Ramon Rosell, que ara està a l´Algesires, vaig agafar la coordinació.

Qui agafarà el teu relleu?

En Jordi Gasull seguirà i estem buscant entrenador i repartir les tasques. El club hi haurà un canvi de junta també, actualment la presidenta és Xus Rodríguez i està previst que un grup de 10-12 pares portin el club. Em tranquil·litza perquè tenen ganes de fer coses.

Què ha suposat per tu aquest club?

És el club de tota la vida, he nedat sempre a Figueres i he jugat a waterpolo. Fins ara ho he fet el màxim de bé que he pogut i penso que vindrà algú que ho farà millor que jo.

Quin moment viu el waterpolo en l´àmbit provincial?

El waterpolo ha perdut molt a la província, s´ha de reconèixer, però crec que hem tornat a arrencar. Hi ha gent que vol tornar a fer-lo créixer, s´estan fent moltes activitats amb la federació, amb convocatòries de diferents categories, seleccions i torneigs per motivar els jugadors.

I el CWF?

Si mirem les classificacions provincials, crec que la valoració és molt positiva, estem al capdavant en algunes categories; ara acabem de guanyar la Copa Girona cadet. L´absolut és el que més coixeja, però també el que menys em preocupa perquè puja gent de baix molt bona.

A partir de quines edats teniu waterpolistes?

Els més petits tenen 8-9 anys, són benjamins de primer any i no en tenim de menys edat perquè és un esport que requereix tenir domini aquàtic i no podem agafar nens que no sàpiguen nedar.

Què té el waterpolo respecte altres esports?

És un esport minoritari, d´equip, de contacte, que exigeix físicament, però que alhora el gaudeixes moltíssim. T´aporta molt autocontrol i disciplina. És un esport molt atractiu i quan domines el medi aquàtic t´enganxa.

Quants jugadors teniu?

Tenim entre 60 i 70 esportistes i la intenció hauria de ser de tornar a estar a uns 80, com fa dos anys. Hem de créixer de base perquè en un club tan petit 10 jugadors menys es nota moltíssim.

Tot i la teva marxa, quins equips tindreu i en quines categories busqueu jugadors?

La temporada que ve inscriurem un benjamí, aleví, infantil, cadet, juvenil i absolut. Crec que serà el primer any en molt temps que es pot fer tota l´escala, algunes categories gràcies al combinat que tenim amb l´Anglès. Busquem nens de totes les edats, però sobretot entre 7 i 12 anys. Tenim l´estructura, però hem de créixer en volum; fem diferents iniciatives, un campus, jornada de portes obertes, contactes amb les escoles i al setembre la matrícula és gratuïta.

Voleu créixer, però us hem vist entrenar alguns cops amb només un carril de la piscina. Fins a quin punt estan limitats?

La logística i disponibilitat d´espais esportius a Figueres és una problemàtica coneguda. La piscina ha quedat petita, hi ve gent de tota la comarca i no pot acollir més gent. Ho patim els del club de natació, waterpolo, usuaris... Estem entrenant en instal·lacions tercermundistes, els nens es preparen a la piscina petita tocant de peus a terra; en un carril de la gran... Fins a infantils, per treballar amb pilota hem d´anar a la petita. Malgrat això, traiem bons resultats. A Barcelona, el niu del waterpolo espanyol, quan els hi expliquem com ens entrenem es posen les mans al cap. És el que tenim i hem de lluitar per tenir més espai, però Figueres crec que se n´ha assabentat tard. Cal una piscina nova, però s´ha d´invertit i renovar en d´altres instal·lacions també.

L´Ajuntament diu que quan el tercer pavelló s´acabi, el 2020, després aniran per la segona piscina coberta.

En 10 anys no tindrem cap més piscina? M´agradaria pensar que ha de ser abans, no podem créixer gaire més, no tenim espai. El mateix l´hi passa al Club Natació Figueres, que amb l´entrada d´Hèctor Ruiz ha fet créixer el nombre de nedadors.

Anar a la descoberta, que està al costat, aportaria alguna solució temporal?

La descoberta té una funció lúdica durant dos mesos l´any i precisament el juliol i l´agost és quan menys entrenem els de natació i waterpolo. El problema el tenim de setembre a juny. Com deia, és una piscina comarcal, els dissabtes ve a entrenar el club de la Jonquera. Sabem que és complicat trobar finançament, però s´hauria de construir ja, ho hem comunicat a l´Ajuntament. La segona piscina, ja que s´inverteix no hauria de ser de 25 metres, sinó amb les mesures olímpiques, de 50 m, ja que la de 25 es quedaria petita ràpidament.