Juan Manuel Guimeráns Rubio, president de Spain Film Commission (SFC): “Pel·lícules com 'La bola negra' demostren que a Espanya podem produir al màxim nivell mundial”

Per entendre què hi ha darrere d’aquest creixement, com es tradueix en ocupació i activitat als territoris, quin paper juguen els incentius i quins són els reptes per consolidar-lo, parlem amb Juan Manuel Guimeráns Rubio, president de Spain Film Commission.

L'avanç de l’estudi Zoom Out reflecteix que la producció de cinema i televisió a Espanya ha assolit una nova escala econòmica: la despesa directa passa de 3.930 milions d'euros el 2022 a 5.680 milions el 2025, aproximadament un 45% més. ¿Què ha passat aquests anys perquè el sector hagi experimentat un creixement d'aquesta magnitud?

El creixement és extraordinari, fins i tot corregint l'efecte de la inflació d'aquests darrers anys. No conec cap altre sector econòmic rellevant al nostre país que hagi tingut un creixement d'aquesta magnitud. I no és una opinió: són dades.

Hi ha factors que ja eren presents a l'ecosistema audiovisual espanyol: les localitzacions, el clima o la indústria local mateix. Però tots han millorat molt. Cada cop hi ha més formació, les productores espanyoles són més sòlides, les que presten serveis a produccions internacionals tenen millors equips i són més solvents, i també les administracions compten amb equips tècnics i oficines vinculades al sector que han anat creixent i millorant.

A tot això cal sumar-hi dos elements molt importants. D'una banda, l’Spain Audiovisual Hub, que va situar l'audiovisual com un eix estratègic dins del Pla de Recuperació i es va traduir en diverses polítiques públiques, tant nacionals com territorials. I, de l'altra, la millora dels incentius fiscals. De fet, el salt més important es produeix precisament el 2023, coincidint amb l'entrada en vigor d'una modificació de l'impost sobre societats que va millorar aquests incentius.

També ha augmentat la demanda de continguts audiovisuals. I si la demanda augmenta, augmenta l'oferta. Tot això ajuda a explicar aquest creixement.

Impacte més enllà dels rodatges

Veient aquestes xifres, ¿ja podem parlar de l'audiovisual com una indústria estratègica per a l'economia espanyola al mateix nivell que altres sectors que tradicionalment hem considerat motors econòmics del país?

Cal posar cada sector en context. El turisme, per exemple, representa més del 10% del PIB espanyol i genera centenars de milers de llocs de treball, per la qual cosa, en comparació, l’audiovisual té una dimensió més modesta. Però això no vol dir que no sigui igualment estratègic.

L'audiovisual aporta, a més, dos valors molt singulars. Un és la seva enorme capil·laritat: és un sector molt permeable i la seva activitat arriba a molts altres àmbits econòmics. Més de la meitat de l'impacte que genera la producció audiovisual es produeix en sectors aliens a la producció pròpiament dita, com ara l'hostaleria, la restauració i molts altres serveis.

L'altre element és el seu efecte a llarg termini. Una producció audiovisual es pot continuar projectant, generant record, visites i interès per un territori dècades després d'haver-se realitzat. En aquest sentit, per a mi no hi ha cap dubte que l'audiovisual ha de ser un sector estratègic per a un país com Espanya.

La inversió en producció de cinema i televisió va assolir els 5,6 milions d'euros el 2025

L'estudi estima que la producció audiovisual sosté uns 68.000 llocs de treball equivalents a temps complet i que més de la meitat de l'ocupació associada es genera fora de les productores.

Sí, jo sempre dic que s'han de quedar a veure els títols de crèdit de les produccions. Aquesta és probablement la millor prova de l’impacte multisectorial que té l’audiovisual.

Al principi hi apareixen l'equip artístic i l'equip tècnic, però si seguim mirant hi trobem serveis d'hostaleria, restauració i allotjament, serveis legals, mèdics, de construcció, electricitat... A l'estudi que vam presentar fa dos anys s'analitzava un cas concret i, si no ho recordo malament, hi apareixien més de trenta sectors econòmics no directament vinculats amb la producció audiovisual que se'n beneficiaven.

Això demostra fins a quin punt l'impacte d'un rodatge va molt més enllà dels que treballen directament a la pel·lícula o a la sèrie.

Precisament, aquesta capacitat per mobilitzar proveïdors, allotjaments, transport, serveis professionals o empreses locals fa especialment interessant la dimensió territorial de l'audiovisual. L'avanç de Zoom Out ofereix ara com ara la fotografia nacional, mentre que l'estudi complet incorporarà properament l'anàlisi regional. ¿Fins a quin punt s'està repartint aquest creixement per Espanya i què esperen que reveli aquest desglossament territorial?

Podem dir que l’activitat audiovisual arriba a tot Espanya. Avui és molt difícil trobar una província o una illa que no pugui fer una relació de desenes i fins i tot centenars de produccions audiovisuals realitzades al seu territori. A Espanya es roda a tot el país.

Una altra cosa és que aquest creixement es reparteixi de la mateixa manera. Encara no tenim la dada de l'impacte econòmic desglossat regionalment, però la tindrem en qüestió de setmanes. El que és raonable és esperar que, de manera coherent amb el creixement nacional del volum de producció i del seu impacte econòmic, hi hagi també creixement a totes les regions.

El que no seria previsible és un repartiment igualitari perquè les condicions de partida no són les mateixes. Les comunitats tenen diferent dimensió, població o extensió, tampoc compten amb els mateixos incentius i n'hi ha que han fet una aposta especialment intensa per l'audiovisual. Tot això acabarà reflectint-se en les dades.

La producció audiovisual sosté 68.000 llocs de treball equivalents a temps complet. Cal quedar-se a veure els títols de crèdit perquè són la millor prova de l’impacte multisectorial de l’audiovisual.

¿Què necessita avui una ciutat, una província o una comunitat autònoma per deixar de ser simplement una bona localització i convertir-se en un territori capaç d'atreure produccions i, sobretot, aconseguir que una part important de la despesa i de l'ocupació es quedi allà?

Jo assenyalaria tres factors fonamentals. El primer és conèixer el sector, i per això calen professionals. Sempre recomano als territoris comptar amb film commissions o film offices, perquè permeten disposar de professionals que sàpiguen què necessiten les productores i que, a més, surtin a buscar-les. Cal estar en mercats, trobades i fer promoció perquè aquest és un mercat molt competitiu.

El segon factor és comptar amb indústria local. El gran rodatge internacional crida moltíssim l'atenció, però normalment és puntual i no se'n pot viure únicament. El més important és disposar de tècnics, professionals i productores locals o regionals. Les televisions públiques autonòmiques, per exemple, són molt rellevants perquè generen demanda, mantenen equips treballant i funcionen fins i tot com a espais de formació.

Com més indústria local existeixi, més fàcil serà que una producció que arriba de fora deixi valor al territori, perquè no haurà de desplaçar tots els seus equips i proveïdors.

I el tercer factor és econòmic. Els incentius importen. Canàries n'és un exemple molt clar, igual que el País Basc o Navarra. Altres territoris, com ara Madrid, Catalunya o Andalusia, competeixen amb molta força per tenir una indústria ja molt consolidada. I quan no es pot competir fiscalment, hi ha altres eines: fons de suport a la producció, ajudes o facilitats en determinats serveis. El més important és que les productores percebin que arriben a un territori que els facilita la feina, no només a un lloc amb bones localitzacions.

¿Què ens diuen les dades sobre el retorn que genera aquesta inversió pública? ¿Com es mesura si atreure una producció realment compensa per a un territori?

Aquest exercici el vam fer en l'estudi que vam publicar el 2024, en què vam analitzar les produccions internacionals realitzades a Espanya entre el 2019 i el 2022 que s'havien acollit a incentius fiscals.

En aquest cas sabíem exactament quin incentiu havia reconegut la Hisenda Pública i quant havien gastat les produccions. El resultat va ser una relació d'un a nou: per cada euro invertit a través del programa d'incentius es generaven nou euros de valor afegit per a l'economia espanyola, tenint en compte els efectes directes, indirectes i induïts.

És una relació que, sincerament, no conec en cap altre sector econòmic a Espanya, i va cridar molt l'atenció també fora del nostre país. Fins i tot col·legues del Regne Unit ens van traslladar que era un retorn superior al que ells estaven mesurant.

Espanya, un gran plató amb talent propi

La bola negra és un dels títols que exemplifiquen més bé el moment que travessa l'audiovisual espanyol: s'ha rodat en diferents punts del país, ha implicat proveïdors molt diversos i ha aconseguit a més una important projecció internacional. ¿Què ens diu una producció així sobre el nivell que ha assolit avui la indústria audiovisual espanyola?

Jo no soc la persona més qualificada per jutjar el seu valor creatiu o artístic, però hi ha proves força evidents del seu reconeixement. No cada dia una pel·lícula espanyola rep un premi com el de millor direcció al Festival de Cannes, i estic convençut que encara li queda molt recorregut internacional.

Més enllà de la qualitat, que és molt rellevant perquè parlem d'un producte cultural i creatiu, una pel·lícula és també una producció des del punt de vista econòmic. I La bola negra és un bon exemple d'una cosa que, en realitat, és força habitual a Espanya: rodar en diferents localitzacions, desplaçar-se amb facilitat entre territoris i recórrer a proveïdors situats a llocs i sectors molt diferents.

Espanya ho posa fàcil. Tenim unes condicions extraordinàries, amb una gran diversitat de localitzacions, bones connexions i una indústria capaç de respondre a les necessitats de produccions complexes. I això permet que l'impacte es reparteixi: no només entre equips artístics i tècnics, sinó també entre empreses i professionals que potser a primera vista ni associaríem al cinema.

Per a mi, La bola negra és una magnífica targeta de visita com a país, no només per la seva qualitat artística, sinó també per la seva estructura de producció. Demostra que aquí podem produir al màxim nivell quan comptem amb els mitjans necessaris. Darrere d'una pel·lícula així no hi ha només els creadors i els intèrprets; també hi ha productores, plataformes, televisions i tot un teixit que facilita el finançament, la producció, la distribució i la difusió internacional.

Com ha comentat, alhora que augmenten els rodatges, augmenta la necessitat d'equips tècnics, professionals especialitzats i empreses capaces de prestar-los servei. ¿Espanya té prou talent i teixit empresarial per sostenir el nivell de producció que ha assolit?

Si parlem de talent, crec que en tenim per exportar. La producció espanyola està triomfant a tot el món des del punt de vista de la creativitat i de la qualitat.

Una altra cosa és la capacitat. No perquè no siguem capaços, sinó perquè el creixement de l'activitat ha fet que la demanda de treballadors qualificats superi de vegades l'oferta. Hi ha pràcticament plena ocupació en moltes professions de l'audiovisual i en alguns àmbits especialitzats necessitem reforçar la formació.

Penso, per exemple, en efectes especials o en animació. Hi ha empreses que estan creant els seus propis centres de formació perquè no troben tants tècnics com necessiten. Per tant, no tenim un problema de talent ni de creativitat, però sí que necessitem que el sector públic i el privat es posin fil a l'agulla per respondre a les necessitats que genera aquest creixement.

Des de Spain Film Commission, per exemple, hem impulsat una càtedra sobre la indústria dels rodatges a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, que a més de donar suport a estudis i recerca està començant a desenvolupar programes acadèmics i educatius precisament en aquells àmbits en què detectem més necessitats de formació.

Els reptes per consolidar el creixement

A més, Espanya competeix en un mercat internacional on altres països també estan reforçant els seus incentius i les seves polítiques de suport als rodatges. ¿Quins riscos planteja aquesta competència i què ha de fer Espanya per no perdre la posició que ha aconseguit?

Una de les grans incerteses és precisament que la resta de països no es queden quiets. Hi ha països molt rellevants, els Estats Units sense anar més lluny, que estan plantejant canvis importants en les polítiques fiscals i de suport als rodatges, i altres països de la Unió Europea també s'estan movent.

A això cal sumar-hi els canvis tecnològics, l'impacte de la intel·ligència artificial i les regulacions que es puguin desenvolupar. Espanya no es pot quedar paralitzada. Hem de saber reaccionar com hem fet fins ara, no d'una manera agressiva, sinó constructiva, cercant les oportunitats que ofereix aquest mercat internacional.

El que no em preocupa és la nostra capacitat creativa: d’històries i de gent capaç d'explicar-les meravellosament en tenim i en continuarem tenint.

Necessitem que les administracions segueixin apostant pel sector, perquè aquest suport ha estat determinant per arribar fins aquí.

¿Quins serien els grans reptes per a l'audiovisual espanyol els propers anys?

Estem en un món canviant i ple d'incerteses, que a més a més evoluciona a una velocitat extraordinària, tant des del punt de vista tecnològic com econòmic i internacional.

Crec que el nostre gran repte és no perdre la fidelitat a nosaltres mateixos. Espanya no ha arribat fins aquí per casualitat. La situació actual és fruit de molts anys de treball de professionals i empreses i també d'administracions que van saber veure el potencial del sector.

Hem de continuar mantenint un nivell altíssim de qualitat i no perdre la creativitat, però alhora aprendre del que ens ha portat fins aquí. Necessitem que les administracions públiques segueixin apostant pel sector i introduint millores, perquè això ha estat determinant perquè avui puguem parlar no només de l'extraordinari valor cultural de l'audiovisual, sinó també del seu impacte econòmic i de treball.

Via: Diari de Girona