Els dos membres del pubillatge comarcal han deixat de ser hereu i pubilla de Figueres fa molts pocs dies, el 26 de juny, després de tres anys amb aquest títol. Sánchez i Ferrer tenen la intenció de revertir la situació en què es troba aquesta tradició, donant-li més visibilitat i donant-la a conèixer.
Fa poc que van deixar el pubillatge figuerenc. Com van viure el comiat?
Ferran Salamanca (F.S.): Bastant tranquil, perquè era un moment que ja ens havíem mentalitzat tots després de tant temps.
Martina Ferrer (M.F.): Vaig estar molt contenta de poder celebrar-ho i poder donar relleu a noves persones perquè puguin conèixer la tradició. A més, durant la pandèmia l’Aurèlia i en Ferran, que eren els que s’encarregaven del pubillatge, ho van deixar i malgrat tenir el seu suport vam haver d’organitzar tot l’esdeveniment nosaltres sols i va ser com una victòria.
Durant l’acte, es va fer una crida a les entitats de Figueres perquè adoptin el pubillatge.
M.F.: Creiem que seria bona idea que formés part d’alguna entitat ja formada amb una base estructural i que tingui una vinculació amb la cultura catalana i així mantenir la tradició.
Fa poc van convertir-se en membres del pubillatge comarcal. Per què van decidir seguir un quart any en aquest món?
M.F.: A l’Alt Empordà hi ha molt poc pubillatge actiu. Quedem Figueres, l’Escala (tot i que fa molt temps que estan aturats per falta de relleu), Portbou, Llançà, Peralada i Vilatenim. Era com una responsabilitat. A mi no m’importava si sortia escollida, el que volia és que es pogués celebrar la proclamació comarcal i que hi haguessin nous representants.
FS: Sumat al que ha dit la Martina. També era com una responsabilitat moral perquè érem els membres del pubillatge de la capital i, com a mínim, hi havíem de ser.
De fet, ja no s’havia pogut celebrar l’anterior proclamació comarcal per falta de candidats.
Es podria dir que la situació és crítica?
F.S.: Sí, de fet només va haver-hi tres candidats per cada títol en aquesta darrera proclamació. Amb la Martina tenim algunes propostes per mirar de revertir la situació, ja que estem veient, d’una manera molt evident, que el pubillatge està en perill d’extinció. Al final el pubillatge és una representació de cada lloc a escala cultural, de biodiversitat, festiu... i aquesta part de divulgació de l’Alt Empordà a la resta del país s’està perdent. Podem veure com Figueres s’ha quedat sense hereu, ni dama...
Què creieu que pot haver passat?
M.F.: Hi ha un error a l’hora de donar visibilitat a la tradició i es veu com quelcom molt folklòric quan és modern. M’imagino que, per desconeixença, es pot veure antic, tancat... perquè tampoc es veu massa. Per això demanem més visibilitat. Al final és una manera de reivindicar com la joventut se sent orgullosa d’allà on és. Està costant molt i és una llàstima.
FS: Realment l’única cosa antiga és la vestimenta, però com qualsevol altra tradició.
Tornant a Figueres. El dia de la proclamació, el pubillatge sortint va denunciar la poca implicació de l’Ajuntament en aquesta tradició i l’alcaldessa us va respondre a l’escenari negant-ho.
M.F.: No hi havia cap mala voluntat, només traslladar que volem que el pubillatge no es perdi a Figueres. Ens va saber greu com va acabar, només pensàvem a millorar. El nostre objectiu era fer arribar a l’Ajuntament la intenció que el pubillatge participi més a la ciutat, treballar junts en aquest aspecte i fomentar l’orgull figuerenc. Nosaltres volem participar i en tenim ganes. És cert que en els últims temps s’ha notat una millora en la comunicació i la voluntat, però faltaria una mica més per treballar junts per un futur clar i concret del pubillatge.
En el seu discurs també va fer incís a apropar-vos més a entitats que treballessin la diversitat per «deixar de parlar d’inclusió i més de convivència».
M.F.: El pubillatge és com una família i no s’hi han de posar barreres per ningú. Al final tots som iguals i ens agradaria que es presentessin en un futur pròxim i seria bo potenciar-ho des d’aquí.
Què vol dir ser hereu o pubilla?
F.S.: Crec que és la responsabilitat de representar el lloc d’on vens, on tens la família, els amics, les teves tradicions, la teva cultura, els teus carrers... i portar-ho arreu del país fent-ne goig. Es coneix molta gent, i hi ha relacions que neixen del pubillatge però que transcendeixen.
Com una xarxa social més.
M.F.: Sí, a la tradicional però de forma modernitzada. Et transmet molt valors i perspectiva de ser i conèixer.
