Llegir és un plaer que permet compartir idees, pensaments i experiències, però no tothom hi pot accedir malgrat que l’accés a la lectura i a la informació és un dret i una necessitat social reconeguts per la Llei d’accessibilitat aprovada pel Parlament de Catalunya el 2014. L’associació Lectura Fàcil, entitat de referència al país, estima, però, que més d’un 30% de la població té dificultats lectores, sigui pel fet de ser immigrant, una escolarització deficient, per algun trastorn d’aprenentatge, diversitat funcional o senilitat. Des de fa quasi vint anys, l’entitat, amb seu a Barcelona i recollint l’experiència de Suècia, on va sorgir la iniciativa el 1968, treballa per trencar aquestes barreres. Les xifres evidencien que es tracta d’una experiència d’èxit: 250 clubs de lectura fàcil a Catalunya i 210 títols publicats, la majoria tant en català com en castellà, també en gallec i euskera i, aviat, en anglès; tallers, jornades, convenis, entre altres iniciatives.
Dins el mapa de lectura fàcil, consultable al web de l’associació, l’Alt Empordà també s’ha fet un lloc. Les biblioteques de Figueres i Castelló d’Empúries ofereixen clubs i a Figueres hi ha dues llibreries de referència –la Bookman i Abacus– on es poden trobar aquests llibres. Per als assistents, aquests clubs són molt positius en el seu dia a dia. A Figueres, una dotzena de persones han participat aquest curs al club coordinat per Yolanda Alcalà. A cada sessió es col·loquen en rotllana i reprenen on la van deixar, de forma compartida, la lectura en veu alta del darrer llibre, Seny i sentiment, de Jane Austen. Tots escolten a aquell qui té la paraula en un silenci respectuós. Cadascú llegeix al seu ritme i, al final, debaten sobre què els ha suggerit el text. Hi ha molta emoció, molta fraternitat. Alguns són allà perquè volen millorar la lectura en català, altres perquè han patit un ictus i tenen dificultats lectores transitòries que intenten superar llegint en col·lectiu.
Elisabet Serra, codirectora de l’associació Lectura Fàcil, explica que abans que es creés l’entitat «molta gent no s’havia ni plantejat que hi hagués persones que no tinguessin capacitat per llegir o per prendre decisions de manera informada». De fet, moltes entitats d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual «no contemplaven la lectura i amb els llibres de lectura fàcil es va veure que sí que podien fer-ho». El treball fet per l’associació en aquestes dues dècades és innegable, tant que, fins i tot, al País Basc, on no hi havia tradició de fer cap mena de club de lectura, ara se n’impulsen. «A través de la lectura fàcil fem nous lectors», reconeix Serra tot afegint que els clubs «tenen un factor socialitzador molt potent; hi ha gent que ens diu que no havia llegit mai un llibre i que el club els ha obert les portes, se senten amb aquesta autoestima forta per opinar i parlar sobre un llibre».
L’associació es va iniciar amb el foment de la lectura, ja que les responsables procedien del món bibliotecari, però ara ja treballa en el camp de l’accessibilitat cognitiva «per trencar les barreres del coneixement». Això significa «fer que els textos de les administracions o empreses siguin accessibles» per a tothom seguint les pautes de lectura fàcil. En aquest sentit, el 2014 la Generalitat va aprovar la Llei d’accessibilitat que encara no s’ha desplegat pendent del decret que ho farà possible, es preveu a finals d’aquest any. «És urgent i les entitats l’estan reclamant, cada vegada hi ha més consciència del dret a rebre la informació de manera clara per poder participar per prendre decisions informades», confirma Elisabet Serra.
Museu de l’Empordà
L’associació Lectura Fàcil també col·labora amb molts centres d’art arreu de Catalunya i l’Estat. A casa nostra tenim el Museu de l’Empordà de Figueres, un centre molt interessat a facilitar l’accés de tots els públics, a no excloure ningú, pel qual ha adaptat diversos textos d’exposicions com ara Pintar, crear, viure. Dones artistes a l’Alt Empordà. «Sovint els experts escriuen pensant en ells i el seu entorn i no es té aquesta mirada envers la ciutadania per fer-ho planer, com si estigués mal vist», conclou Serra.
ENTREVISTA
Elisabet Serra, codirectora de l’associació Lectura Fàcil: «Ara hi ha una consciència i una sensibilitat a l’administració i entitats»
D’on sorgeix l’associació?
Vam néixer al Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes i des de fa un parell d’anys estem en una oficina a Gràcia, a Barcelona.
Quin radi d’acció té l’entitat?
Per tot l’Estat i també tenim projectes a Colòmbia, Argentina i El Salvador. Com a entitat som la primera al país i l’any vinent farem vint anys. Quan vam néixer, el concepte de lectura fàcil aquí era desconegut, aquí i vam ser els primers a parlar de democràcia lectora, d’accessibilitat als continguts, de foment lector per a persones amb dificultat lectora... tots aquests conceptes que ara estan més en boca, que ara hi ha una consciència i una sensibilitat pel que fa a l’administració, les entitats i les empreses.
Actualment, les editorials amb les quals col·laboren han publicat 210 títols de lectura fàcil. Hi ha molts autors que se sumin a aquest moviment?
Ja ens agradaria que n’hi haguessin més, perquè realment no són molts, no. Per poder adaptar han de confluir diversos factors: ha de ser una persona que sàpiga escriure, que tingui una escriptura fluida, amb un punt literari, perquè no són textos resumits o telegràfics. Falten aquests professionals que tinguin aquesta visió de saber escriure i, alhora, que ho fan per a persones que tenen uns altres referents i ho han de fer de forma més propera i planera. Solen funcionar les persones que venen del món educatiu, perquè han hagut de fer aquest esforç a l’aula per fer comprensible el material.
