La comissió de redacció del Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG) de l’àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus va organitzar al llarg de la setmana passada tres sessions informatives a Cadaqués, el Port de la Selva i Roses, coincidint amb el principi del període per presentar escrits de suggeriment de modificació del document. El termini finalitza el 27 d’octubre vinent. L’objectiu de les sessions va ser fer partícip la ciutadania del procés de regulació de l’àmbit marí del parc, que arriba un quart de segle tard: s’hauria d’haver aprovat després de la llei de protecció del cap de Creus de 1998.
Ponç Feliu, director del parc natural, remarca que les sessions arriben «després de 125 reunions fetes amb diferents sectors». Van tenir dues parts: presentació dels diferents objectius i regulacions del PRUG per part dels tècnics, i un torn de preguntes en què el ciutadans van traslladar dubtes i inquietuds als ponents.
En el cas de Cadaqués, celebrada el dimarts 4 d’octubre a dos quarts de set de la tarda (recuperable al canal de YouTube de l’Ajuntament), l’alcaldessa Pia Serinyana destaca que hi havia un centenar de persones, la qual cosa és un «èxit», alhora que s’hi van expressar «recels i desconfiances» davant la por que la regulació es faci des de fora del poble i sense tenir en compte les necessitats de qui hi viu. Cadaqués és l’únic municipi que té tot l’àmbit marí dins del parc natural.
La sessió de Roses es va celebrar dimecres 5 a la tarda, i Montse Mindan, presidenta de la Junta Rectora del parc natural i regidora de Turisme de la població destaca que el procés participatiu és essencial per evitar que torni a passar com el 2014, quan el primer document d’un PRUG es va tombar «per la manca de consens polític». Ara s’han tingut en compte també les empreses i treballadors de diferents sectors al Parc. Sobre les polèmiques, Mindan considera que a Roses «no hi ha hagut oposició de la ciutadania, sinó del sector econòmic, ja que la regulació va en contra dels seus interessos». Dijous, al Port de la Selva hi van assistir, una cinquantena de persones. L’alcalde, Josep Maria Cervera, considera que sí que hi ha recel respecta a la nova normativa per part d’alguns habitants, però «no al nivell de Cadaqués».
Queixes per boies i pesca
Entre els temes que més van sortir a les sessions hi ha el de la pesca recreativa, especialment pel que fa a la modalitat de captura i solta. També el fondeig de barques i les limitacions que suposa la creació de camps de boies a les cales. Aquestes formen part d’un pla pilot per preservar la posidònia, i es farà inicialment a Es Jonquet. Així com a Roses i el Port de la Selva l’oposició ha estat més per part de sectors econòmics, a Cadaqués hi va haver extensa oposició, tal com explica l’alcaldessa, per part també de particulars i usuaris d’embarcacions d’esbarjo “en la mateixa proporció”.
Ponç Feliu creu que els recels poden venir de com es va fer el procés el 2014, però que ara s’ha permès la participació i s’han fet moltes reunions amb sectors. Remarca que és impossible que tots estiguin 100% convençut, «però sí que volem que tothom entengui el perquè, que allò que no comparteixen és per uns motius».
Alguns dels opositors de Cadaqués s’han constituït en una associació, Som Cap de Creus, de particulars i empreses amb l’objectiu de «defensar les tradicions i valors culturals de Cadaqués juntament amb les aficions, activitats i negocis dels habitants de Cadaqués davant de l’amenaça de que s’hagin de deixar de fer a causa del nou PRUG que s’està a punt d’intentar aprovar», tal com explica el seu president, Jordi Baiges, que també considera que “el procés ha estat només informatiu”. L’associació, que compta ara amb una quarantena de membres, critica com s’ha portat el procés en elements com el fet que no s’hagi constituït encara un Consell Científic, a la qual Feliu respon que coincideix de la necessitat i que està explica que està previst de crear.
Davant del període que ara s’obre de presentació de documents, afirmen que hi participaran, però creuen que «no hi haurà canvis estructurals al document final del PRUG, que són els que demanem, i haurem de presentar al·legacions per tombar-lo». Expliquen que properament convocaran mobilitzacions.
La complexitat del procés ve del fet que implica tenir en compte sectors i opinions sovint enfrontats. «El sector de la pesca recreativa voldria poder pescar a tot arreu, i el de busseig voldria boies a tot arreu», exemplifica Feliu. Pel que fa a la gestió dels visitants, Mindan considera que cal canviar la mentalitat: «No pot ser que vagis a un parc natural i no sàpigues que no hi pots fer el que vols. Falta educació ambiental, no un vigilant les 24 hores del dia».
Des dels ajuntaments de Port i de Cadaqués també reclamen més inversió per poder fer complir les regulacions. «No es pot regular sense tenir les eines per a la regulació. Si ara es poden agafar 150 garotes i amb el PRUG es limita a 40, això no té sentit si hi ha qui se n’emporta 700 i no es controla», lamenta Cervera. Feliu reconeix que la vigilància «és inferior a la que hauria d’haver-hi», però que el reforç no depèn del PRUG; perquè el cos d’Agents Rurals depèn del Departament d’Interior, però, la reivindicació perquè «denota preocupació per una activitat que cada vegada és rebutjada per més gent». Al llarg de la setmana passada, doncs, les sessions van permetre ampliar un diàleg que ha de permetre elaborar i explicar la legislació que ha de protegir les aigües d’un dels racons més emblemàtics i únics de l’Empordà.
