Quan encara no ha sortit el sol, entre les 5 i les 6 del matí, els pescadors de Portlligat, l’Isca Garcia i en Moisès Tibau, surten a pescar. Alguns dies dels últims cinc estius, també hi embarquen un grup de científics. A bord, van parlant amb els pescadors i intercanviant idees, però sobretot mesurant i registrant tot de dades com el lloc on estan les xarxes calades, en quin punt dels mars del Cap de Creus estan calades les xarxes, la direcció del vent, o fotografiar i mesurar les espècies de peixos que pesquen.
Ja que són a bord, ajuden els pescadors a netejar les xarxes i a treure tot el que han recollit. Les xarxes, a més de peixos i espècies comercials també arrosseguen rebuig: tot allò que no té valor per als pescadors perquè no ho poden vendre, però que, en canvi, en pot tenir molt per a l’entorn natural. Un exemple són les gorgònies, un tipus de corall que és un dels objectius principals del grup de científics embarcats. És per això que, un cop a port, posen les gorgònies en aquaris.
Mitigar l’impacte de la pesca
Així és el dia a dia durant l’estiu per als investigadors dels projectes MitiCap i ResCap, que tenen per objectiu la mitigació i recuperació dels impactes de la pesca artesanal. Es tracta de dos projectes liderats per científics del CSIC-Institut de Ciències del Mar i finançats per la Fundació Biodiversitat-Fons FEMP, i que compten amb la col·laboració de les confraries de pescadors de Port de la Selva i Cadaqués i del Parc Natural del Cap de Creus.
En concret, dins del projecte MitiCap (de «mitigar» i «Cap de Creus») s’intenta mitigar els impactes a partir modificar la llum de malla de les xarxes perquè no es capturin les gorgònies. Fent la llum de malla més gran, es capturen menys gorgònies i alhora, els peixos capturats són més grans, fet que els dona més valor i qualitat. Són les xarxes «experimentals o ecològiques», expliquen els pescadors, i funcionen per la captura de la llagosta: «les gorgònies sobretot van lligades als fons de llagosta».
«Les gorgònies són com els arbres», explica la investigadora del projecte Patrícia Baena. «Són un hàbitat idoni per a moltes altres espècies. Si les conserves, conserves la biodiversitat associada». L’Isca Garcia parla de com han fet un canvi en la manera de treballar: «abans hi havia coses que no donaves importància i no les tiraves en mar. Ara prens consciència que tot té sa seu importància».
El projecte ResCap, per la seva banda, se centra a recollir (o rescatar) les gorgònies i tornar-les al mar. Per això quan tornen de mar, els investigadors les posen en aquaris. «El que vaig quedar més parat és en veure que ho posaven en una pedra», comenta l’Isca. Si tornessin directament les gorgònies a l’aigua, seria molt difícil que tornessin a créixer, perquè no caurien dretes. En canvi, en afegir-hi un pes (com es pot apreciar en la imatge que acompanya aquest article), aconsegueixen que, en caure al fons, es mantinguin dretes i puguin viure i tornar a créixer. Un dels èxits del projecte és precisament aquest: s’han retornat vora 4.000 gorgònies, moltes de les quals han pogut comprovar que encara són vives al fons amb l’ajuda d’un robot submarí. Per tant, «no estan bé: estan molt bé», afegeix orgullosa Baena.
Un altre valor dels projectes, a més, és que tenen una part del pressupost totalment dedicat a la divulgació. Ho fan amb una paradeta en fires i festes majors, on expliquen el que fan i també organitzen tallers infantils que ajuden a explicar, per exemple, la importància de regular la pesca o de pescar només els peixos adults i deixar que les cries creixin.
Tant investigadors com pescadors destaquen que el millor d’aquests cinc anys ha estat l’aprenentatge mutu
El finançament d’aquestes investigacions científiques no és continu o a llarg termini, sinó que cada grup d’investigadors ha de guanyar fons per a un projecte concret, que té una duració determinada. El ResCap i el MitiCap ara estan en el cinquè any, però, a més, han hagut de guanyar la continuïtat del projecte any en any. «No tenim estabilitat en els contractes que ens permetin planificar bé», explica Baena.
Ara que s’acaba el finançament, creuen que cinc anys no són prou: «L’ideal seria que d’alguna manera hi hagués sempre algú a les confraries per tornar les gorgònies al mar. Els pescadors les poden tornar, però no poden fer la feina de posar el pes de la pedra».
Amb els nivells de recuperació dels fons que han obtingut del projecte, afirmen que hi ha una feina darrere que val la pena. Malgrat tot, tant investigadors com pescadors destaquen que el millor d’aquests cinc anys ha estat l’aprenentatge mutu: «els pescadors són els qui realment en saben del mar», comenta Baena, mentre que «estudis com aquest ens han ajudat molt a ser molt menys depredadors amb el mar», expliquen els pescadors.
Pioners de la cooperació mar i terra
Cadaqués ha estat, tradicionalment, un poble tant de pagesos com de mariners. Aquesta tradició perdura ara també en el marc d’aquests projectes a partir d’un problema per als pescadors que podria ser un avantatge per als pagesos. Es tracta de l’astrospartus mediterraneus, una espècie d’ofiura (una cosina germana de l’estrella de mar amb moltes més branques), que Moisès Tibau explica que a Cadaqués sempre n’han dit «fregall».
Espècie endèmica
És una espècie endèmica del Mediterrani que en els últims anys ha proliferat i s’ha convertit en un problema per als pescadors, ja que queda embolicada en les xarxes i els implica hores de feina extres per netejar. Els científics tenen els deures pendents d’estudiar les causes d’aquesta proliferació. Mentrestant, l’Isca Garcia va pensar que aquells quilos d’astrospartus que per a ells eren rebuig, podien ser adob per a uns pagesos que anaven periòdicament a Portlligat a buscar posidònia morta a la platja.
Teresa Madrid, agricultora del Mas de la Senyora, diu que van estar d’acord en què podia funcionar, perquè «té un contingut alt en calç i els sòls d’aquesta zona són deficitaris en calç». Ara ja fa uns mesos que incorporen les ofiures al compostatge i els investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques faran l’anàlisi del compostatge del Mas de la Senyora amb i sense astrospartus per saber què aporta a la terra.
