Durant aquest 2022, es commemoren els mil cent anys d’història de l’abadia benedictina de Sant Llorenç de Sous, construïda en un pla de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. La primera referència documentada d’aquest monument data del 922. Prèviament, els monjos havien estat en un recinte més modest a Sant Aniol d’Aguja.
Sant Llorenç de Sous es troba a uns 800 metres d’altitud, en un pla de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. Fins al 1988, va pertànyer a l’antic municipi garrotxí de Bassegoda. Però, en desaparèixer aquest, va integrar-se al municipi altempordanès d’Albanyà.
Per celebrar l’efemèride dels mil cent anys d’història de l’abadia, l’Ajuntament d’Albanyà, amb el suport de la Diputació de Girona i del Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont, han organitzat tot un conjunt d’actes durant aquest 2022. La festivitat de Sant Llorenç n’ha estat un d’ells, amb una trobada d’autoritats que han commemorat l’aniversari.
La Diputació de Girona ha informat que està previst que, a finals d’aquest any, es presenti un llibre que reculli la història del monestir, a més de les diferents intervencions de restauració i de les campanyes arqueològiques que s’han efectuat en aquesta joia patrimonial.
Treballs de conservació
De fet, des de la dècada dels vuitanta, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona hi ha portat a terme moltes actuacions de consolidació i restauració, que n’han permès la conservació. Cal recordar que durant el segle XX el monestir va quedar despoblat i que, com a conseqüència d’aquest fet, el conjunt monumental va patir un procés de deteriorament progressiu. L’any 2007, es va signar un conveni de cessió entre el Bisbat de Girona i la Diputació de Girona.
Vida monacal
Les intervencions més destacades durant tots aquests anys han estat la recuperació de l’església monacal romànica de tres naus i del claustre, d’una part, i la restauració completa de l’església de Sant Llorenç i la sala capitular, de l’altra.
Actualment, el conjunt monumental de Sant Llorenç de Sous és obert al públic, que pot visitar una de les meravelles del romànic català i fer-se una idea de com era la vida monàstica a l’edat mitjana.
Es dona la circumstància que, amb motiu de la festivitat de Sant Llorenç, el 10 d’agost passat, el monestir de Sant Llorenç de Sous va acollir la celebració d’un acte commemoratiu, que va reunir una àmplia representació d’autoritats, entre les quals hi havia el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.
També van assistir a l’acte el subdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon; el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach; el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Francesc Castañer; el vicepresident primer del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Josep Maria Bernils; l’alcalde d’Albanyà, Joan Fàbregas; l’alcalde de Cabanelles, Martí Espigulé; l’alcalde de Lladó, Joaquim Tremoleda, i l’alcalde de Maià de Montcal, Joan Gainza, així com representants del Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont.
“Un dels espais més idonis de la muntanya del Mont”
La Sala Capitular va acollir la celebració de la missa el 10 d'agost, que va ser presidida pel rector de la parròquia, Mn. Jordi Font, i concelebrada per una desena de preveres, acompanyats per quatre diaques i tres seminaristes. En l’homilia, Mn. Jordi va lloar la comunitat que es va establir en aquell indret –“un dels espais més idonis de la muntanya del Mont”- amb l’objectiu de “convertir aquesta aparentment zona desèrtica en un jardí” per tal “d’aprendre a fer morir l'home vell per esdevenir home nou i arribar així al nou Adam”. Va posar en relleu l’experiència “d'habitar humanament aquest espai respectant-lo de manera ecològica” i va subratllar la importància de l’acollida, indicant, però, que “un no pot acollir si abans no sé sap recollir”. En aquest sentit, va esmentar l’afabilitat, el silenci i l’escolta com a fruits d’una intensa vida de pregària.
També va tenir un record especial pel bisbe Francesc, que habitualment participava en la celebració d’aquest dia. Ell solia mencionar-hi una anècdota que s’atribueix a sant Llorenç, que explica que en el marc de la seva tasca com a administrador de béns de l’Església a Roma en una ocasió li van preguntar per les riqueses de l’Església i ell va respondre, assenyalant uns pobres: “Tots ells són la riquesa de l’Església”.
Finalment, Mn. Jordi va demanar que aquests 1.100 anys “no es perdin en quelcom nostàlgic, arqueològic o històric, sinó que ens ajudin a practicar l'hospitalitat, carisma principal de l'Església, i que els benedictins van prendre com a segell”.
Un cop acabada la celebració es va fer la benedicció dels tradicionals panets -que es van repartir a l’exterior-, es va fer el cant dels goigs i es va venerar una relíquia del sant. Finalment, l'arqueòleg i historiador Joaquim Tremoleda, comissari dels 1.100 anys, va fer una breu pinzellada sobre la commemoració de l’efemèride. Tothom qui ho va desitjar va seguir la celebració amb un dinar de germanor al santuari de la Mare de Déu del Mont.
