La presidenta de la Fundació Roses Contra el Càncer, Núria Páramo, acompanyada de la psicòloga Nuria Galán, fa un balanç dels dos primers anys al capdavant de l’entitat. Seguint la feina de les presidentes que l’han precedit, valora la feina de la junta, de les treballadores de la Fundació i del voluntariat, que són un pilar fonamental per fer front al suport incansable cap als malalts de càncer i els seus familiars. La presidenta de la Fundació arriba l’equador del seu mandat amb la satisfacció d’haver assolit importants reptes, gràcies a l’esforç de tot un equip, com ara l’adquisició d’un nou local des d’on oferir als usuaris un millor servei.
Disposar d’un nou local era un repte i un gran pas endavant?
Núria Páramo (N.P.): Sí, l’obertura del nou local és un altre pas endavant per a la Fundació. El local que teníem abans no disposava de ventilació i vam quedar molt limitats a l’hora de donar servei per la pandèmia. Vam decidir buscar un local que complís amb tots els requisits que necessitàvem i aquest ens va agradar molt. Els grups d’activitats i els grups terapèutics ja s’han pogut reactivar gràcies al fet de disposar de les noves instal·lacions.
Quina és la seva tasca com a presidenta?
N.P: La junta està formada per tretze persones. La sort de la Fundació ha estat tenir sempre una junta molt implicada i molt activa. Jo arribo a l’associació fa uns 25 anys i en fa dos em van oferir si volia ser presidenta. Em va semblar un repte. La Fundació és un lloc on em sento bé perquè a la junta tothom treballa i no hi ha individualismes. Tots i totes sumem molt. La meva entrada com a presidenta ha coincidit amb la pandèmia i la meva adaptació ha estat progressiva.
La Fundació quants usuaris està atenent actualment?
Nuria Galán (N.G.): A finals del 2021 eren 162 famílies i 102 usuaris atesos. Hem de tenir en compte que el 2021 estàvem en pandèmia i moltes coses no es podien fer. Ara reprenem les activitats.
L’organització de la Cursa de la Dona ja està en marxa.
N.P: Aquest any la cursa torna a ser presencial. Els actes per recaptar ja tornen a fer-se amb normalitat. Tornarem a fer el sopar solidari, la fideuada, la pedalada solidària, que vam inaugurar postcovid i el concert de Nadal. Són activitats destinades a recaptar diners, a part hi ha les activitats per als usuaris.
Les activitats han augmentat?
N.G: Des del febrer tenim un grup de piscina on es fa rehabilitació aquàtica amb un fisioterapeuta; tenim un grup de dol; durant l’hivern hem estat fent un taller d’estiraments i danses al local i tenim el grup Crea des d’on es fan manualitats, com ara els coixins terapèutics. Hem activat els tallers Harmonitza’t que des del 2019 no es feien i fem un taller de psicodansa. També tenim un grup de voluntàries que fa braçalets, els ven i això suposa una gran font d’ingressos. De cara a setembre tenim previst tornar a activar el ioga.
Quins serveis podem destacar?
N.G: Disposem del servei d’atenció psicooncològica per als malalts i familiars, de l’assessorament d’una dietista; de fisioteràpia per a pal·liatius a domicili i de fisioteràpia per la prevenció i tractament del limfedema; Tenim el servei de préstec de material i perruques oncològiques que té molta sortida. Oferim també servei de micropigmentació de l’arèola, després d’una intervenció quirúrgica per càncer de pit. Oferim servei d’ajuts econòmics per a transport, medicaments i hotel a cost zero. Donem pràcticament els mateixos serveis a nivell local que les grans associacions.
Quin ha estat el camí per oferir una atenció tan completa?
N.P: La Fundació va iniciar el seu camí l’any 1998. El secret és tenir un bon equip i mantenir-lo. L’Assumpció Llach, junt amb altres companyes, fundadores, sempre ens ha engrescat i ens ha transmès la il·lusió. Som un equip on tothom rema i això ens permet avançar i treballar per una causa que mou a tothom i en què tots podem estar implicats en un moment o altre.
Com es gestiona emocionalment aquesta tasca?
N.P: La part emocional i de tractar el malalt la porten les treballadores i dues persones de la junta. Vius tot el neguit de la malaltia, però la resposta de la gent és tan agraïda que enriqueix molt. El mateix passa amb el tema del voluntariat. El poble ha respòs molt bé amb la Fundació, i durant la pandèmia, quan vam deixar de fer molts actes, molta gent a nivell individual feia petites coses i ens feia donació. Va ser molt positiu veure aquella resposta.
N.G: Hi ha un gran esperit solidari al poble de Roses i això és un tresor per a la Fundació. Llavors també parles amb les famílies que han estat usuàries i veus que estan molt agraïdes. Tot és un engranatge.
