Amb l’objectiu d’oferir un servei més ampli, personalitzat i accessible, l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Figueres ha incorporat novetats en la teleassistència per a persones grans o amb dependència. Una de les més importants és que, des de principis d’any, molts usuaris reben aquest servei de forma gratuïta, ja que les persones que abans pagaven la meitat del cost, ara no han d’abonar cap quantitat monetària: el 75% l’absorbeix Dipsalut, i el 25% restant, l’Ajuntament. Aquest fet ha beneficiat un 59,4% d’usuaris, i és que del total de 686 persones que s’han atès al juliol, 408 han rebut els serveis de forma gratuïta.
Al detall, fins al 2021 existien tres tipus d’usuaris: El C0, que no pagava cap cost, el C5, que abonava la meitat del cost, i el C10, que es feia càrrec de la totalitat de la despesa. Ara, però, les tipologies C0 i la C5 s’han fusionat, i un total de 394 usuaris que abans eren C5 i que, per tant, abonaven una quantitat econòmica pels serveis prestats, ara no assumeixen cap cost, la qual cosa satisfà el consistori. «La gent gran és un col·lectiu clau, i hem de fer que visquin el millor possible. I la teleassistència és una eina que permet que les persones d’edat avançada puguin estar a casa seva, i amb tota la comoditat viure i sentir seguretat, i ara d’una forma més accessible», explica el regidor de Serveis Socials, Jesús Quiroga, que apunta també que «aquest és un pas molt important per a la ciutat de Figueres».
Tanmateix, cal tenir en compte que 278 usuaris, els de tipologia C10, encara continuen assumint el cost del servei, tot i que no és molt elevat. És per això que en un futur es planteja que Dipsalut pugui cobrir un 100% de la despesa de la teleassistència. «S’ha de garantir aquest dret a totes les persones dependents i que necessitin aquest servei», esmenta Estefania Garcia, tècnica de Serveis Socials de l’Ajuntament de Figueres.
Novetats tecnològiques
Una altra de les novetats que l’Àrea de Serveis Social de Figueres incorpora aquest any 2022 és l’ús de la tecnologia complementària, que ha arribat també de la mà de Dipsalut. «La teleassistència tradicional, la del botó-penjoll, continua present, però a poc a poc anem canviant i anem passant a un sistema que incorpora noves tecnologies, i que proporciona un millor servei encara», manifesta Quiroga. I és que, tot i que de moment hi ha força usuaris amb tecnologia estàndard, ja són moltes les persones que ara disposen de nous aparells. «Ara, en concret, en són 70, i quan vam començar, al gener, eren uns 15 usuaris els que disposaven de tecnologia complementària. Ha anat creixent, i la idea és que cada cop hi hagi més gent que se’n beneficiï», diu Estefania García, que matisa també que hi ha el compromís de Dipsalut d’incorporar un 12% d’aparells a l’any.
De moment, una de les innovacions tecnològiques que s’ha afegit al servei de teleassistència és un aparell que ja no farà necessari, com fins ara, cap telèfon mòbil o fix per disposar d’un botó d’emergència. «Fins aquest moment, quan no hi havia fix, es posava una caixa que es vinculava amb el mòbil. Ara, a les persones que es donin d’alta en el servei de teleassistència i no tinguin mòbil ni fix, se’ls podrà instal·lar un dispositiu que no requereix cap connexió; és independent. Però de moment són escassos», explica Estefania García.
Alhora, també s’han incorporat detectors de fum, de gasos i de CO₂, dispositius que, tal com indica la tècnica de Serveis Socials, «seran molt útils per saber, per exemple, si algú amb alguna demència s’ha deixat una olla al foc, i així poder-la ajudar».
Paral·lelament, una altra de les novetats que s’ha afegit a la teleassistència és un matalàs que detecta l’orina, i una manta que es posa al sofà o al llit, i controla el moviment. Si en 24 hores no percep cap desplaçament, s’activa una ajuda. «Aquest sensor d’inactivitat és, sobretot, per persones que no surten del domicili. Si es constata que no s’han aixecat del llit o del sofà en força temps, o no hi ha hagut moviment al domicili, s’avisa a la centraleta», explica Estefania García.
A més, també s’ha afegit un detector de caigudes que va incorporat al botó-penjoll. Gràcies a aquest, quan es comprova que una persona cau, se la telefona directament per saber el seu estat. I, finalment, també s’ha afegit un altre detector al servei de teleassistència: el de geolocalització. «Si una persona amb alguna demència o malaltia es desorienta i es perd pel carrer, amb aquesta eina la pots ajudar», esmenta García. «L’usuari, quan se li dona l’aparell, especifica el radi en el qual es mou, i, quan surt d’aquest, s’activa la geolocalització, que és molt útil per trobar-la i ajudar-la», afegeix.
Val a dir que darrerament s'han instal·lat els primers terminals digitals del Servei Local de Teleassistència a la demarcació de Girona. De moment, s'ha començat per una quantitat molt petita per poder fer un seguiment acurat, però a mesura que passin les setmanes, s'aniran instal·lant més. La previsió és que al final del contracte, el 31 de desembre de 2023, el 55% dels terminals siguin digitals.
Futures accions
Seguint la línia de les millores tecnològiques que, a poc a poc, es van afegint al servei de teleassistència, l’Ajuntament de Figueres planteja, amb l’ajuda dels fons Next Generation, incorporar la videoconferència com a eina per millorar l’atenció de la gent gran. «Un dels problemes de les persones d’edat avançada són les barreres tecnològiques. Avui en dia s’han de fer força tràmits en línia, i una videoconferència que connecti directament amb Serveis Socials, també serà un element important en un futur», detalla Jesús Quiroga.
En aquest sentit, el regidor de Serveis Socials subratlla que la idea és que totes les tramitacions que la gent gran hagi de fer en línia, les faci amb l’ajuda d’un assistent real que faci un seguiment i faciliti la tasca a través d’una videotrucada.
«El botó-penjoll és una joia, és mitja vida per mi»
«El botó-penjoll és una joia, és mitja vida per mi». Aquestes són les paraules de Teresa Pascual del Río, una veïna de Figueres de 83 anys que, tot i que compta amb l’ajuda dels seus fills, fa molt temps que és usuària de teleassistència. Ara bé, abans ho era amb tipologia C5, i pagava set euros al mes. Actualment, però, gràcies a l’Ajuntament figuerenc i a Dipsalut, rep el servei sense cap mena de cost. Aquesta és, assegura, una bona notícia, i és que per ella la teleassistència s’ha convertit en un element clau, imprescindible. «Em transmet molta tranquil·litat. A mi i a la meva família», reflexiona.
Teresa Pascual del Río disposa del servei de teleassistència perquè, fa uns anys, el seu marit va patir un ictus, i es va convertir en una persona dependent. Durant els dos primers anys, ella sola es feia càrrec de tot, però llavors va arribar un moment que li van proposar disposar del botó-penjoll. «Era i és molt pràctic. Només prémer, ja podia avisar si passava alguna cosa. Era instantani», detalla.
Però amb el pas del temps, malauradament, el seu marit ens va deixar. Ara bé, tot i això, ella va decidir continuar sent usuària del servei de teleassistència, ja que li ofereix, diu, independència i seguretat. «És com tenir un 112 directe, immediat i unipersonal. I també em serveix per demanar auxili si, per exemple, un desconegut truca a la porta de casa», explica.
A la vegada, Teresa Pascual del Río també destaca la bona predisposició de l’Àrea de Serveis Socials de Figueres, tot assegurant que sempre vetllen pel seu benestar, i el de tots els usuaris. «Em truquen, em pregunten com estic, si necessito alguna cosa. Em sento molt a gust i acompanyada. Sé que si hi ha un problema, puc avisar i m’ajudaran. Això em tranquil·litza», detalla amb un somriure.
